Era freqüent, a finals del segle XIX i primer terç del XX la presència de metges estrangers que oferien als malalts uns remeis nous i de vegades, quasi miraculosos. De vegades eren simples venedors d'elixirs que ho curen tot i d'altres, personatges més seriosos. En aquest cas el senyor C.A. Boer que s'identificava com a honorable especialista herniari de París, amb despatx al Boulevard Edgar Quinet, número 52, d'aquella capital. El seu «nou mètode» per guarir les hèrnies despertava l'interès dels «trencats», que a Mallorca eren molts.
I és deia, en la propaganda, que el doctor Boer era l'únic que procurava, sense cap tipus de molèstia, encara per aquells que feien les feines més feixugues, un alleugerament immediat de la dolença, una reducció absoluta del mal i, finalment, la desaparició definitiva de les trencadures per antigues, rebels i voluminoses que sien. Deia el fulletó publicitari: «No hi ha trencadura que pugui resistir l'acció dels incomparables aparells del doctor Boer, les qualitats del qual són altament reconegudes. Els fan servir els metges més eminents i els propaguen, puix que creuen que són imprescindibles per a tots els malalts d'hèrnia que vulguin evitar les funestes conseqüències d'un abandonament perllongat. Agraïts pels resultats obtinguts, nombroses malalts lloen els efectes benèfics i guaridors del mètode Boer, del qual n'és testimoni la carta següent:
Selva, 12 de març de 1922; Sr. Don C. A. Boer; Molt senyor meu: he rebut la seva atenta carta amb la qual veig la gran satisfacció que té de saber que amb els seus aparells m'he curat de l'hèrnia sabent que era un cas tan difícil, però gràcies al seu bon mètode estic completament bé. Esper gustós veure'l a Inca per a donar-li les gràcies. Mentrestant, disposi del seu afectíssim Jaume Vallori, carrer Creu, 17, Selva, Mallorca.
«Sembla que el doctor Boer no tenia pressa. Restava a Mallorca tot el que fos necessari i mentre hi hagués pacients. Havia establert un programa de visites regulars. Els dimarts i els dimecres, a l'hotel Alhambra, on estava allotjat, des de les nou del matí a les vuit del vespre. A Sóller, els dijous, a l'hotel Restaurant de l'Estació. A Llucmajor, els divendres, a l'hotel Universo. També havia posat despatx de consulta permanent a Barcelona, a la cèntrica plaça de Catalunya...
I advertia: «Els malalts han d'acudir precisament el dia indicat per a la consulta i no altres, ja que si no és així perdran l'avinentesa de poder-se guarir puix que, demanada la presència per tot arreu del doctor Boer, no pot estar a cada població més temps que l'indicat». Sembla que l'èxit acompanyava el metge estranger.
