Llegim a la premsa que «sortí l'hidroavió Ibiza del port de Barcelona cap a l'illa del Midgia. El cel s'obria com un somrís lluminós. La mar, també, com una blavenca catifa esquitxada de blancs punts d'escuma. Magnífica travessia. Feliç vol. L'au marina començà a bategar sota l'empenta de Colomer. Aquestes aus modernes, que tenen els ossos d'acer, volen cegament; però l'ànima de l'home polsa el cos metàl·lic, i amb el seu alè, remunten aquelles l'espai, passen les fronteres dels niguls, entren a la regió de l'aire subtil i resten suspesos entre dos abismes insondables. I així, l'Ibiza puja i puja...Tots els somnis que havien mogut l'esperit de Colomer es compleixen. El servei postal de Mallorca era el que havíem imaginat. L'avió volava farcit de promeses i l'aviador, audaç, infatigable i expert vivia els seus moments més feliços. I això és perquè es sabia de cor tots els camins i caminals de l'aire. Els havia creuat cent vegades. Coneixia la ruta de la llum com el pastor coneix les travesses de la muntanya i el pescador els accidents de la costa. L'Ibiza volava triumfalment. Després... la tragèdia. La tragèdia sembla ser la companya inseparable de l'home. Ens segueix i fa voltes arreu... I fou la tragèdia que arrabassà una espurna i l'espurna calà foc en el dipòsit de la gasolina.

No hi hagué res més. La flama, agitada follament per causa del vol, envoltà l'aparell, s'hi refregà de manera sinistre, el marcà amb aquest segell de quan la mort acarona les seves víctimes abans de llençar-les a l'Infinit...» L'anònim periodista no pot ser més gràfic. Veim la tristíssima dissort de l'intrèpid aviador que ja es considerava illenc... Explicava algú altre: «Colomer era ja nostre. Ens havia posat a nivell popular el que un vol en hidroavió significa. Són moltes les persones d'aquí que han volgut experimentar les emocions d'una excursió aèria...» I la part de les noves ens deia que un vaixell de vela havia recollit el copilot Tizzi, amb ferides lleus i l'havien duit a la clínica del doctor Bartrina. Però Colomer havia desaparegut. Tant la Companyia Aeromarítima com el Governador n'havien demanat més detalls. I oficialment s'aclaria que «la pana de l'hidroavió Ibiza havia estat ocasionada pel trencament d'una biela, la qual cosa el va fer caure en barrina des d'una altura de mil metres i a deu milles de Barcelona. Trobà l'aparell el veler Margarita Taberner, del qual n'és patró Eduard Ribera, pailebot amb matrícula de València. En arribar-hi, l'hidroavió estava ja quasi del tot enfonsat i al damunt, hi havia el mecànic Tizzi. El recolliren i tot d'una, l'aparell va desaparèixer sota les aigües...» Era l'època dels valents aventurers de l'aire i la protohistòria de l'aviació balear.