Seguint amb les orientacions pedagògiques de l'època del Romanticisme de la mà del pedagog Julián López Catalán, ens presentava un esquema del pàrvul Francesc Pey Mir, de quatre anys ''edat. El nom dels seus pares, Josep i Andresa. Ofici del cap de família: jornaler. Habitatge dels pares: Comtal, 32, primer. Dia que fou matriculat: 6 de juny de 1865... El mestre analitzava llavors el seu estat físic i anotava si pel seu temperament era limfàtic, sanguini, nerviós o biliós. Si la seva complexió era robusta, feble o malaltissa. Hi afegia, després, tots els defectes observables. I seguidament es passava revista al seu estat moral. Si era de sentiment pur, dirigit o aviciat. Si la seva voluntat era flexible o obstinada. Si les seves inclinacions dominants eren bones o dolentes. Es continuava, llavors, amb l'estat intel·lectual. El mestre anotava si l'atenció del nen era activa o passiva, si la seva percepció era suficient o escassa, si la seva memòria era fràgil o de bona durada. Tot això a l'entrada en el centre del minyó. Després, el dia de sortida, hi afegia com es trobava la naturalesa física del deixeble, si pel seu caràcter moral era bon al·lot o viciós, si la seva potència intel·lectual continuava sent molta, prou o escassa... En resum, una fitxa quasi policíaca d'un nen de quatre anys... I mirau amb quins mots els responsable de l'escola escrivia al Molt Il.lustre Senyor del govern:

«Gosadia imperdonable fóra el causar-vos molèstia, no estant segur de la vostra sens igual benevolència: propòsit ridícul el d'il·lustrar-vos amb els meus tan pobres com mal expressats conceptes, un cop coneguda la vostra superior idoneïtat; i per la mateixa raó, tasca innecessària la de fer-vos sentir un mal eleborat discurs on es tractàs d'aclarir qualsevol afer pedagògic referent a l'institut on faig servei, i el qual foment, a força de tants sacrificis procurau. Vos són desconeguts, tal volta, els seus avantatges? No estau convençut de la nostra tasca regeneradora? Ignorau com són de difícils els nostres treballs? S'amaga a la vostra penetració la finalitat a la qual hem de dirigir les nostres passes? I puix que el parlar-vos d'aquests i altres afers seria massa ociós, comptant amb el vostre beneplàcit, em permetré fer-vos ressenya dels esdeveniments escolars que han tingut lloc fins avui des que fou inaugurat l'establiment que dirigesc. Obrí aquest les seves portes el gener de 1863 i durant els onze mesos de la seva existència s'hi han matriculat 134 alumnes d'ambdós sexes, 99 nins i 34 nines (?), havent de tenir present que fins als finals de febrer de l'any en curs no es completà el nombre de deixebles que havia d'admetre. Dels 134 alumnes esmentats, han estat baixa fins avui 34; 5 per haver mort (!), 3 per haver mudat de residència i 26 per causes que em són desconegudes. En resten per tant 100; però descomptant una quinta o sisena part que causen absència cada dia, o bé perquè sempre seguit estan malalts o perquè els seus familiars no els poden acompanyar, l'assistència al local que ocupam és només de 80...».

Prossegueix el mestre la seva relació. I en un altre punt afegia: «La desaplicació, la desobediència, la gula, la mentida, la desídia, l'enveja i alguns altres defectes són molt generals en les criatures; però són patrimoni de molt pocs l'orgull, la impudícia, els instints sexuals, que cal corregir de seguida...».

Nins de quatre anys? És possible?