Documentat en la «Matèria de Bretanya» i bon coneixedor de les llegendes artúriques, el guionista i dibuixant nord-americà Harold Foster creava per als còmics un mite heroic, el «Príncep Valent». No es tracta d'un superhome, sinó, des d'un punt de vista més real, d'un paladí amb les seves febleses. A través de les seves aventures setmanals, el lector prenia així contacte amb aquell món medieval d'accent cèltic, i això, mitjançant dibuixos ambiciosos pel que fa a l'escenografia i a les figures, i gairebé perfectes en la seva mestrívola execució.

«Un dia el rei de Thule, llegendari país septentrional, ha d'abandonar el seu regne, a causa del 'setge d'uns enemics implacables' i després de recórrer moltes llegües amb la seva gent evacuada, troba una petita illa enmig d'una contrada d'aiguamolls. Allà, el príncep, el jove Val, gairebé adolescent, no només hi comença una atzarosa existència, sinó també el seu mossatge guerrer. Infant encara, ja mostra grans aptituds per a la caça, la pesca, el maneig de les armes i el sentit del deure, l'honor i la disciplina. Uneix a la seva perfecció física, posats a vessar-hi perfeccions, força i audàcia, enginy i astúcia. Un matí, atret per una llum misteriosa i sempre amb ganes d'aventura i del que és desconegut, s'enfronta a Thorg, un gegant monstruós, el qual, vençut, el porta a la cabana de la bruixa Horrit. La bruixa decidida a castigar la gosadia del jove príncep li diu: Aquesta nit t'ensenyaré el futur puix que no hi ha desgràcia més gran per a l'home que poder saber quin és el seu destí».

De retorn a ca seva, el príncep es troba amb la dissort de la mort de sa mare. Molt trist, s'entrega a l'aprenentatge de cavaller i decideix partir. Abandona la protecció paterna i va a la recerca del món. Porta, espiritualment, una ètica que el guionista ens vol deixar molt clara. L'honor del príncep, com analitza molt bé la professora Arizmendi, gran coneixedora del gènere, consisteix a «mantenir la paraula donada, mostrar lleialtat envers els altres, lluitar amb bravesa en el decurs de les batalles, tenir respecte a les dones i fidelitat a la seva dama, esser generós amb tots els que l'envolten...».

En resum, un mirall moral. Però així eren tots els herois de les literatures cavalleresques: Tirant lo Blanc, Amadís de Gaula, Palmerí d'Anglaterra... i de tots els quals en fou trista caricatura el Quixot cervantí. Podem dir per tant que Harold Foster construí una novel·la gràfica de cavalleries acceptant totes les característiques d'aquesta casta de narrativa. El resultat és un èxit que perdura i que s'ha fet ja, en el novè art, un clàssic.