Nebot del duc de Berwick era Lluís de Lacy, nascut en el Camp de Gibraltar el 1775 i que essent comandant de l'exèrcit francès s'oferí a les autoritats espanyoles en entrar al país. Fou capità general de Catalunya i participà, com altres personatges d'origen irlandès, en la guerra de la Independència. Acusat de conspirar, el 1816, contra l'absolutisme de Ferran VII, fou condemnat a mort.
Lafuente ho explica així: «El 7 de juny de 1817, les instruccions eren que en cas de rebel·lar-se els catalans en favor de Lacy, cosa que alteraria la seguretat pública a Barcelona, es traslladàs el reu amb tot secret i seguretat a l'illa de Mallorca a disposició d'aquell Capità general, per tal que sense procedir a més consulta patís allà la pena. D'acord amb aquestes ordres, i havent-se fet divulgar per Barcelona que el rei havia perdonat la vida a Lacy, destinant-lo a un castell cap on s'havia d'embarcar en breu termini, el pujaren a bord d'una nau la nit del 30 de juny, que posà rumb a Mallorca amb ordres al fiscal de la causa i als comandants dels vaixells que en cas que algú volgués alliberar el pres en alta mar, li llevassin la vida al moment. Però res de noues va esdevenir durant la navegació, i Lacy, havent arribat a Mallorca, fou reclòs en el castell de Bellver, convençut, ell mateix, que aquella i no altra era la seva condemna, és a dir, la presó.
El capità general, marquès de Coupigny, sabia el que havia de fer. I ho sabia el fiscal, que el 4 de juliol informà el presoner de la sentència de mort. La va rebre aquell amb cor ferm i rostre serè. L'execució fou immediata. A primera hora del matí del 5 fou davallat als fossos i arcabussejat, i manava ell mateix l'escorta encarregada de complir tan trist deure. Així trobà la mort el ben emèrit Lluís Lacy, les quals gestes i serveis al rei i a la pàtria a terres de la Manxa, Andalusia i Catalunya durant la gloriosalluita contra els francesos pregonava la fama dins i fora de la Península. I així anaven acabant en el mur o en el cadafal de la forca, víctimes de l'amor a la llibertat i de la tirania d'un poder intolerat i ingrat, els ciutadans i guerrers que havien donat a la nació més dies de lluentor i glòria, i havien fixat més la seva independència, alliberant-la d'una dominació estranya».En el procés contra Lacy, quan aquest estava ja tancat a la ciutadella de Barcelona, Castaños no dubtà a dir: «No resulta del procés que el tinent general Lluís Lacy sia el que formà la conspiració, ni que es pugui considerar cap d'aquesta, però hi ha indicis que en formà part... i en atenció als seus distingits i notoris serveis, particularment en aquest Principat, no acabi els seus dies en el patíbul, sinó passat per les armes».
