Una de les pintures més «refrescants» d'aquell Claude Monet (1840-1926), mestre de l'impressionisme, és la que porta per títol: Terrassa vorera de mar a Sainte-Adresse, escena familiar pintada a Normandia durant l'estiu de 1867. És, efectivament, una terrassa d'hotel, enjardinada, sobre la mar, una mar blava per on naveguen vapors, vaixells a vela, embarcacions esportives, i des de la qual, per un portell, es davalla a la platja. Sobre les baranes de la terrassa onegen dues banderes, la francesa tricolor i una altra, vermella i groga, meitat i meitat, que no he pogut aclarir què representa. Un estiuejant, amb capell de palla semblant a un canotier, vestit, descansa al sol sobre una cadira de vímet. Més enllà, una dama amb falda de campana i un para-sol manté un idil·li col·loqui amb un cavaller amb gavany i capell de copa. Donant-nos l'esquena, una altra dama, asseguda en aquest mobiliari lleuger i estiuenc, ombrejada per un altre para-sol, s'entrega a l'observació i la lectura. Aquell mateix estiu, Monet pintava, allà estant, un altre llenç: La platja de Sainte-Adresse, on podem veure el mateix cel amb nigulets blancs, les quintes a xalets més enllà de les dunes, les cases del poble, la vegetació baixa de la zona marítima, les barques, unes dins la mar i altres sobre la sorra, dels vells pescadors.
Els que hi ha sobre terra ferma, fumen i xerren animadament. Vorera de mar, assegut sobre la sorra, un home ben vestit i encapellat observa, amb un llargavistes o trompa de mirar lluny, quelcom dins les aigües. Aquell mateix any, Monet estava d'enhorabona. Li havia nascut, de Camille, la seva esposa, el seu fill Jean. Res millor per a celebrar-ho que passar unes vacances a la costa. Diu un biògraf de l'artista que «malgrat haver nascut a París, Oscar Claude Monet "en família sempre l'anomenaren Oscar" es va criar a la localitat costanera i portuària d'El Havre. Allà es va mudar amb la seva família el 1845, on son pare s'associà amb un cunyat en la gestió d'un comerç. Jeanne-Marie Lecadre, tia del jove Oscar i afeccionada a la pintura, desenvoluparà un paper de màxima importància en els primers anys de la formació del pintor.»
Aquesta visió estiuenca, cosmopolita, turística, de les aigües on els que gaudeixen de vacances podem combatre amb banys a cel obert la calor, s'expressarà igualment a llenços com Etretat (1883), Les roques de Belle-Ille (1886), Barques d'esplai a Argenteuil (1872-1873), Regates a Argenteuil (1872).
Era el Sena i Bretanya, Normandia i finalment, la Mediterrània, on descobreix el bell paratge de Bordighera. Interessant és la pintura titulada L'hotel de les Roques Negres, a Trouville, un edifici entre «château» i «casino», amb una gran terrassa sobre la qual onegen, cara a la mar, una filera de banderes europees. Sobre aquest tipus de quadre va escriure Boudin: «Aquests burgesos que es passegen per l'escullera cap a la posta de sol. No tenen dret a veure's retratats sobre la tela, a esser portats a la llum?».
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
