Tot enllaçant la data d'ahir amb la d'avui d'aquelles ullades enrere en el temps, observem un altre curiós episodi: Jeroni Nadal deixa París i passa a la ciutat papal d'Avinyó. En aquella vila i església és ordenat de sotsdiaca, diaca i sacerdot, i en la seva universitat és proclamat doctor en teologia. Llavors, a causa d'un malentès amb la comunitat hebraica a la qual, sabent-ne la llengua, s'havia apropat, deixava de banda aquella població, on tan bons resultats acadèmics havia tret, i amb l'ajut dels frares franciscans locals pogué arribar a Niça, i s'hostatjà en el convent que l'orde hi tenia. Navegà llavors fins a Barcelona i d'aquell port a Palma, on fou ben rebut pels seus familiars i pel clergat mallorquí. El 1540 era designat professor de Sagrada Escriptura i quan semblava haver de dur una vida més o menys rutinària, amb un benefici de Santa Eulària i treballs eclesials i acadèmics, torna l'ignasisme al seu cap i al seu cor. Com si s'hagués tractat d'una d'aquestes semences que triguen tant a obrir-se...

Algunes visites, diferents lectures...i Jeroni decideix fer els seus baguls i marxar a Roma, via Barcelona. Quan Jeroni posà peu a la Ciutat Eterna, deixà l'equipatge i l'ase en un hostal i va cercar tot d'una la casa dels jesuïtes. A partir d'aquí trobam un Jeroni Nadal altament creatiu, gran escriptor, excel·lent dibuixant, doble condició amb la qual sorprendria tothom amb la seva monumental i meravellosa Biblia Natalis, dita també Evangelicae Historiae Imagines, indubtable obra mestra sense precedents. També ens ha deixat uns Apunts autobiogràfics, on aflora el sentiment i altres escrits d'evident intencionalitat pedagògica, com De studiis Societatis Iesu, que publicà quan era rector del Col·legi de Messina i Ordo Studiorum, quan regentava el Col·legi de Roma. A la mort d'Ignasi de Loiola, seria Jeroni el superior general de la Companyia. Incansable, va recórrer aquella Europa del segle XVI entre visites i fundacions, ja fos comissari general o vicari general: Portugal, Espanya, Nàpols, Sicília, França, Àustria, Alemanya... i aquesta mateixa universalitat, aquest cosmopolitisme cultural i pedagògic, és el que advertim a la Biblia Natalis, que compta amb l'eina més eficaç de qualsevol narració, la bellesa plàstica. Ens diu el ja esmentat Joan Nadal que «tal fou l'impacte de l'obra de Jeroni Nadal que no es pogué contenir en els límits d'Europa. Pocs anys després de la seva mort, el 1605, diversos exemplars del seu llibre d'estampes es trobaven a la Xina. Els missioners els sol·licitaven al Pare General per usar-los a les seves classes de religió o per regalar-los als mandarins. El famós Pare Ricci, amic i conseller de l'Emperador de la Xina, en demanà un per a la residència de Pequín.» El pare Jeroni Nadal moria el 26 de març de 1581.