Lo Estudi General fundat el 1481 per Ferran el Catòlic assegurava a les portes del Renaixement i l'Humanisme una ensenyança superior a Mallorca. Aquesta fundació, confirmada el 1499, el 1503 i el 1526 marcava una llarga etapa de cultura universitària autòctona en matèria de Teologia, Filosofia, Dret i Medicina que no seria interrompuda fins a l'època obscurantista de Ferran VII, el 1926.

És a dir, un rei Ferran l'obrí i un altre rei Ferran la tancà.

Contemplem l'entrada, l'escala noble, el clastre, l'aula magna, la sala d'esplai i cafeteria, les aules... Tot plegat posseeix aquest encís dels segles XV i XVI, que són els resultats d'una lloable restauració, puix que l'edifici, a causa dels bombardejos aeris, patí greus danys durant la guerra civil.

Literàriament, el que més podem evocar aquí són aquells «estudiants de la sopa» de les nostres rondalles, i també els jardins i horts que solien tenir, al darrere, tots els palaus nobiliaris del districte. Escenari d'un d'aquells contes humorístics que va recollir de boca popular mossèn Antoni Maria Alcover:

«Això eren uns quants estudiants de la sopa que un dia que no havien hagut de mester escuradents, perquè no els era passat res p'es canyó en no esser s'aire de s'alenar, els acusaren una perera ben grossa i ben carregada de peres, però que es senyor, perque no li pegassin un salt, s'ajaçava damunt ses branques, per temer-se'n en acostar-s'hi negú... Ve es vespre, s'abriguen un llençol perhom, i cap an aquella perera, les onze tocades. Hi arriben, i se posen tots enrevolta qui enrevolta sa perera, un darrera s'altre i dient tots a l'una:

-Com érem vius/ anàvem per los rius;/ i ara que som morts,/ anam per los horts.

Es senyor, amb aquell estabeig, se despert i se veu aquelles bubotes enrevoltant sa perera.

-Són ànimes del purgatori! -Diu ell. Ja estic perdut! No en faç altra!

Tot amb u, sa bubota caporal diu:
-I tu, ànima que vas darrera,/ agafa es qui està dalt sa perera.

Es senyor, com sent aquestes comandacions, no espera sa bubota, sinó que pega bot, i fuig com cent mil llamps, fent-se trons de ses peres, de sa perera i d'es qui l'havia sembrada, perquè s'estimava més sa pell... d'es diumenges i d'es dies feners. Ets estudiants tiraren es llençols, s'enfilen a sa perera, i en menjaren de peres fins que es cos no en volgué pus. I encara en mengen, si no se'n són aturats. I qui no ho crega, que ho vaja a cercar».