Quan Jules Leclerc publica el 1912 la seva obra Voyage à l'ile de Majorque", gosa exposar una curiosa teoria del Cristòfor Colom relacionat, una vegada més, amb les Illes Balears. Leclerc és un autor que va córrer molt de món, que va visitar els països més exòtics dels cinc continents. Escriptor de vena marinera escriu que «el port de Palma és remarcable a causa de la puresa del color de les seves aigües, d'un magnífic blau ultramarí, i que és motiu de la seguretat i extensió de la seva badia que no té menys de vint quilòmetres d'amplària... Situat més o menys equidistant de Barcelona, València, Alacant i Alger, es troba protegit aquest port per un recinte fortificat que el converteix en plaça forta de primera classe. Tot plegat és conseqüència d'una natura que fa que aquest sigui un dels més bells ports de la Mediterrània...».
I seguint amb les seves apreciacions i històries marineres, Leclerc no deixa d'exposar la seva hipòtesi sobre el descobriment d'Amèrica. Ens situa a l'any 1314 quan un Ramon Llull octogenari embarca cap a Àfrica per darrera vegada. Descobert a Bugia, és condemnat a mort per predicar la religió dels infidels a l'Islam. «Ferit al cap amb dos cops de samitarra, llavors és apedregat el poble. Com que alena encara, és recollit per un mercader genovès, Etienne Colomb i durant alguns dies sobreviu a les ferides de la nau que el porta vers la seva pàtria. En les seves darreres converses fa una confidència al seu salvador. Li diu que està convençut de l'existència d'una terra oposada al nostre continent i profetitza la missió del Cristòfor que ha d'anar a fer resplendir la creu sobre aquelles riberes misterioses. Aquella tradició hauria estat conservada dins la família d'Etienne Colomb i... No seria per la idea del Doctor Il·luminat que Cristòfor Colom era conduït a la descoberta d'un nou món?»
Les evidències, per manca de documents, només ens permeten de fer-ne especulacions. Tot i que moltes teories apunten cap a l'existència d'un Cristòfor Colom mallorquí, només podem posar de moment, sobre la taula, el nom d'un dels mariners que l'acompanyaren, l'almirall descobridor en el seu segon viatge. Es tracta de Nicolau Esteve o Nicolao Estéfano, que era boter d'ofici. Un document del 12 de juny de 1494 li dóna, com a pàtria d'origen, Mallorca. Aquí encara, a dues passes de la Llotja i quasi a vorera de mar, conservam aquest carreró que es diu dels «boters», on aquell home pogué tenir, fins i tot, puix que tothom solia seguir la disciplina gremial dels territoris urbans, el seu obrador. Imaginam, en els portals del carreró, com els boters, armats amb les seves eines, devien fer un espantós soroll, fabricant tonells per a navilis comercials i vaixells de guerra.
