Quan el gran escriptor i polític francès Maurice Barrès (Charmes-sur-Moselle, Lorraine, 1862-Neuilly-sur-Seine, París, 1923) publicà el 1894 el seu llibre de viatges La sang, la voluptuositat, la mort, ja un poc lluny de la seva intencionalitat ideològica, és a dir, el neoromanticisme tradicionalista, va fer, en aquelles pàgines, fèrtil memòria de les seves visites i estades a Grècia, Itàlia, alguns països asiàtics i Espanya. Auguste-Maurice Barrès, que tal és el seu nom complet, va estar molt compromès amb un nacionalisme conservador i la premsa de dretes el qualificà com «escriptor-patriota». A Palma es va allotjar a l'hotel Barnils, que estava al davant de l'actual Parlament, ex-Círculo mallorquín. Situat en el que era número 18 de la Costa del Conqueridor, era un establiment ampli, d'arquitectura classicista senzilla, diríem, millor, estil Isabel II, amb amples sales i tres plantes superiors. La teulada de quatre vessants, amb quatre xemeneies, cobria una quarantena d'habitacions i tota una planta baixa de sales luxosament envidriades. L'escriptor mallorquí de l'època Màrius Verdaguer, en el seu llibre La ciutat esvaïda, conta que havent llegit, en aquells dies, Le jardin de Bérenice, que li havia produït una fonda impressió i alhora un gran entusiasme cap al seu autor, «i heus aquí que un dia, amb una gran emoció, vaig llegir a La Almudaina que Maurice Barrès era a Palma i que s'allotjava a l'hotel Barnils. Immediatament em vaig fer el propòsit secret d'anar a veure'l, per dir-li com m'entusiasmava el seu llibre i veure de prop el seu gran autor».
Tanmateix, el jovencell, que era aleshores Màrius Verdaguer, es va sentir emporuguit a causa de no haver practicat mai una conversa en francès. Redactà aleshores un escrit, llarg i entusiasta, feina que li dugué tota una nit amb el diccionari, i al dia següent, en comptes d'anar cap a l'Institut, a classe, s'entregà a l'hotel Barnils, on fou rebut en la pròpia cambra de l'escriptor. Allà estant, de cop i volta, sense haver entès el que li havia dit la muller de l'escriptor, es posà a llegir amb veu tremolosa... «Tots dos estaven immòbils, escoltant cortesament. Després, de sobte, al final de no sé quina frase, es miraren, no es van poder aguantar més i feren una gran rialla». El matrimoni li féu mostres d'estimació però ell, avergonyit, abandonà l'indret. Maurice Barrès, que entre d'altres retrats ens ha deixat el que li va fer Zuloaga, amb Toledo com a teló de fons, era un home i un autor singularment complex. Tenia, com afirmen els professors Lanson i Tuffrau, el gust del somni i el gust de l'acció: però un i altre responien al desig profund d'obrir la seva personalitat romàntica. Després de la Primera Guerra Mundial, les exigències quotidianes del periodisme i de la polèmica social provocaren un canvi en la seva expressió, el feren més directe i més humà, sense llevar-li res d'aquesta elegància nerviosa i superba, que era la seva marca pròpia.
