Quan pujam per la costa del Conqueridor, en el breu carrer de Victòria, al número 4, ens ha de sorprendre, si anam pel món com a bons observadors, una casa ornada amb elements grecoromans que responen a una estètica encetada segles abans per Pietro della Gondola, més conegut com Andrea Palladio (1508-1580), un dels màxims representants de l'arquitectuta plena renaixentista. Enamorat dels temps pretèrits en el seu país, ja des de la seva primera jovenesa es va sentir atret per l'antiguitat clàssica i publicà un tractat sobre els monuments de la vella Roma. Treballà principalment a Vicenza, on remodelà la basílica o palau comunal, amb gegantines proporcions columnàries. Seus són els plànols de moltes cases de camp o vil·les (Valdamara, Poiana), d'entre les quals en podem treure el prototipus o paradigma d'aquest artista, la vil·la

Capra o Rotonda, que presenta, sobre planta quadrada, un alt basament que és superat per quatre escales; en els angles del quadrat hi ha les cambres i en el centre, una gran sala circular coberta per una cúpula. Tots els elements constructors, frontons, columnates, finestres, portals, s'inspiren en els models i en l'estètica de la Roma antiga. Tampoc no hem d'oblidar el Teatre Olímpic de Vicenza, que fou acabat per Scamozzi i que representa el cim del llenguatge «pal·ladià», la fórmula perfecta de l'equilibri entre l'estructura, la decoració i l'escenografia. En editar Palladio, com a gran teòric, els seus I quattro libri dell'architectura (1570), bastits en una bona part, però amb certa dosi d'originalitat, a la imatge d'aquell enginyer i arquitecte romà del segle I abans de Crist que havia nom Vitrubi, autor del tractat De architectura, les còpies i les traduccions del qual, realitzades a partir del segle XV, influïren en l'evolució i en el desenvolupament del classicisme europeu de manera molt decisiva. Semblant influència exerciren els tractats de Palladio en els arquitectes de les centúries XVI a XIX, especialment en anglesos com Iñigo Jones i Colin Campbell.

Tornem, però, a l'edifici plurifamiliar del carrer Victòria, amb tota la seva càrrega evocativa i romàntica. Les gegantines pilastres jòniques amb garnaldes, les belles balconades, les cornises i altres peces ornamentals historicistes o italianitzants, es poden trobar en altres edificis de Palma. Però no el seu peculiar coronament amb estàtues sobre la balustrada del terrat. Observem que es sostenen sobre l'eix de les columnes i que, en retallar-se contra el cel, les sis imatges mitològiques n'ofereixen una més que curiosa perspectiva. Aquesta tècnica escultòrica sobre les balustrades la veim també en altres autors d'aquell moment, com en San Sovino a la Llibreria de Venècia, encetada aquella per Miquel Àngel als immobles de la plaça romana del Capitoli o al Palau dels Conservadors, també a la Ciutat Eterna.