No poques vegades els malfactors, bandits, lladres de camí ral, bandolers i pirates han passat al folklore popular i un d'aquests aventurers, lloat pels romàntics, malgrat estar fora de la llei, fou, a la contrada nord-americana del riu Mississipí, John A. Murrell, que, curiosament, al contrari d'altres camarades i rivals seus, morts en un tiroteig o penjats al patíbul, sembla que morí en el seu llit, envoltat de la seva llegenda plena de crims i robatoris, en pau amb la societat i, tal volta, amb si mateix. En el riu fou pirata. En els camins, bandoler. D'ell en parla l'escriptor Mark Twain el 1883:

«Existeix una tradició per la qual l'Illa Trenta-Set, en el Mississipí, sobre Memphis, Tennessee, era un dels llocs permanents i principals on es reunia la famosa banda de Murell. Aquesta era una mescla colossal de lladres, segrestadors d'esclaus i falsificadors, compromesos en afers bruts feia cinquanta anys i sempre al llarg del riu. Mentre creuàvem el riu cap a Sant Lluís, ens topàrem amb el relat de Jesse James, perquè acabava de morir assassinat per un agent del governador de Missouri i ocupava grans espais a tots els periòdics. Els infants venien fulletons sobre la vida del bandit. Per als nins era la criatura més meravellosa que havia existit entre els de la seva classe. Això és fals. Murrell l'igualava en intrepidesa, però li duia avantatges en traïció, roïnesa i manca de tota vergonya. James era un delinqüent al detall, i Murrell un majorista.

L'esperit senzill de James somniava en planejar assalts als carros, cotxes de senyor i bancs de l'Estat. Murrell projectava les rebel·lions dels esclaus i la captura de Nova Orleans. Més d'una vegada havia pujat a la trona d'una església per predicar als fidels. Qui era James i la seva mitja dotzena de vulgars saltejadors comparat amb aquest majestuós criminal dels temps antics, amb els seus sermons, les seves meditades insurreccions i segrestaments de ciutats, amb la seva pomposa cort de mil homes juramentats per posar en pràctica la seva malèfica voluntat...?».

Però fou capturat i empresonat. Complida la seva condemna a la penitenciaria, en sortí amb la salut molt trencada, segons sembla, pels rigors patits dins la presó i per la malaltia.

Va contreure tuberculosi i segurament sífilis...
Va córrer la veu que l'havia executat un piquet civil d'Arkansas però no era cert i el final d'aquesta història la contava la historiadora Mrs Margaret B. Hollinshead a l'escriptor Paul I. Wellman. Segons aquests, Murrell hauria estat amnistiat quatre mesos abans d'acabar la seva condemna i això a causa de la seva mala salut.

Un tal John Billingskey el protegí. El dugué a Pikeville i li muntà una ferreria, amb la qual es guanyava la vida. Quan l'enterraren, algu robà el seu cap per tal d'exhibir-lo per pobles i poblets a canvi de vint-i-cinc centaus per espectador.