Tal dia com avui donava la seva vida per la fe cristiana Flavià, de Sevilla, a causa de les tortures patides dins la presó, tot anant camí del desterrament. I aquest mateix dia commemora també el martiri dels trenta cristians que alguns anys abans eren executats per ordre de l'emperador Dioclesià, a la via Lavitana.

També, al marge de tanta víctima anònima, es commemoren aquest dia altres martiris, els protagonistes dels quals n'han conservat els noms. Així, a Ostia de Tíber foren sacrificats Demetri, Honorat i Flor.

A Alexandria el popular patriarca Isxirindió, amb les butzes travessades per una vara. A Egipte, el bisbe de Nicòpoli Xeremó. A Nicomèdia, el soldat Zenó, que havent fet burleta quan Dioclecià feia una ofrena a Ceres fou empresonat i torturat fins a la mort. Primer li arrabassaren les galtes i les dents.

Llavors, acabat el llarguíssim suplici, el degollaren. Però el personatge més conegut és Sant Flavià màrtir, que, fill de pares il·lustres, fou educat pels seus pares que eren bons romans però també bons cristians. Era gairebé adolescent quan es casà amb Dafrosa, donzella noble, de qui va tenir dues filles, Bibiana i Demètria. Marxà a Roma amb la seva família i allà obtingué un nomenament de prefecte, dintre del qual pogué practicar, com diuen els seus biògrafs, moltes obres de misericòrdia.

Tal volta, en aquelles atencions envers dels més dissortats, en féu un gra massa i no tardaren els seus enemics a acusar-lo al davant de Julià, l'emperador. Aquest el va voler convèncer d'adjurar del cristianisme en la seva presència, però Flavià es negà reiteradament a fer-ho. Enfurismat, l'emperador el féu marcar a foc com esclau i el desterrà de Roma, mentre posava sota custòdia la seva dona i filles. Camí del desterrament moria al cap de tres dies...

Dos personatges juguen un paper decisiu en aquesta efemèrides. En primer lloc l'emperador Julià o Julianus, Flavi Claudi, anomenat l'Apòstata (Constantinoble 331-A Mesopotàmia, 363), que governà des d'aquell any, el 361 al 363. Nebot de Constanci I i successor de Constanci II, abandonà la religió cristiana i afavorí un paganisme neoplatònic. Morí en campanya, contra els perses.

Hem esmentat també Dioclecià, nascut prop de Salona, actual Split, el 245 i mort a la mateixa ciutat el 313, emperador de Roma entre el 284 i el 305. S'associà amb Maximià, el qual confià els territoris d'occident, reservant-se els d'orient i el 293, per tal de defensar millor l'imperi, establí la tetrarquia, de manera que dos cèsars, Constanci Clor i Galeri s'afegiren als dos emperadors «augusts», amb dret de successió. Dioclecià realitzà alhora una àmplia reforma administrativa, tot agrupant les províncies en diòcesis, militar, jurídica i monetària. Perseguí cruelment els cristians a partir dels 303, declarant-los enemics de l'Estat. Abdicà dos anys després per tornar al seu retret nadiu.

En el museu arqueològic d'Izmir podeu contemplar el seu retrat escultòric.

Barba florida, ulls grossos, nas breu, gest altiu i sever, i testa amb ones de cabell coronada amb corona de fullam que no és llorer sinó altra casta de planta, vinya o figuera, qui sap?