cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
21°

Mallorca i l'aviació comercial (1927)

La notícia del dia era la presència a Ciutat de Mallorca del Delegat de la Unió Aèria Espanyola, senyor Mayer, el qual després de treballar en l'organització de la línia Madrid-Roma té projectat, en nom d'aquella companyia, que l'esmentada línia s'establiria amb escala a Barcelona i Palma, i també es posaria en marxa una altra línia Palma-Barcelona, per a la qual gestió ha cercat el suport de les autoritats, entitats econòmiques i premsa. Al cap de pocs anys l'aviació comercial a Mallorca seria un fet.

I aquesta realitat es relacionava estretament amb companyies que feien escala aquí, com la Latécoere francesa, i també amb els hangars per a hidros del Jonquet, instal·lacions de l'Aeromarítima.

Com expliquen els historiadors, «a començaments del segle XX, les companyies aèries de transport de mercaderies i correu havien de competir amb rapidesa i eficàcia amb qualsevol altre mitjà i els pilots del moment es jugaven cada dia la vida en aquelles callades missions. Ningú com Antoine Saint-Exupéry ha sabut narrar aquella transcendent epopeia, com quan en el seu llibre-novel·la, «Pilot de nit», ens explica al detall com era un d'aquells viatges entre Río de Janeiro i Buenos Aires, una línia aquesta per tal de millorar el servei postal entre França i Amèrica del Sud. Precisament, «Pilot de nit» apareix la tardor de 1931 amb pròleg d'André Gide, pocs mesos després de l'escàndol polític i financer que acabà amb aquella companyia.

Heus aquí algunes de les seves impressions en vol:

«Pujà, corregint els desviaments provocats pel vent, i ho va fer gràcies als senyals que oferien els estels. L'imant pàl·lid de la llum dels astres l'atreia. Havia passat tanta pena a la recerca d'algun llum, que ara no hauria abandonat la més esmorteïda de totes elles. Enriquint-la amb un resplendir d'alberjo, li hauria volat entorn fins a la mort, entorn d'aquest signe del que té fam de claror. I ara pujava vers els camps de llum. S'elevava a poc a poc, en espiral, dins el forat obert que es tancava per dessota d'ell. I a mesura que anava pujant, els niguls perdien el seu llot d'ombra, relliscaven contra ell com ones que eren de cada vegada més pures i més blanques. Fabien emergí. La seva sorpresa fou extremada: la claror era tal que l'enlluernava. Durant uns segons va haver de tancar els ulls. Mai no hauria cregut que els núvols, de nit, poguessin enlluernar. Però la lluna plena i totes les constel·lacions les transformaven en ones irradiants. L'avió havia aconseguit, tot d'un cop, l'instant mateix que emergia, una calma que semblava extraordinària. Ni el més petit oneig l'inclinava. Com un vaixell que passa el dic entrava en les aigües embassades. Es trobava en una part del cel desconeguda i oculta com la badia de les Illes Benaurades...».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.