chubasco de ligera intensidad
  • Màx: 23°
  • Mín: 18°
19°

Mor el zoòleg Hans Spemann (1941)

Tal dia com avui moria a Friburg, Baden, el zoòleg Hans Spemann, que havia nascut a Stuttgart, Würtemberg, el 1869. Moria quan el seu país es trobava sota l'urpa nazi i enmig de la Segona Guerra Mundial. Havia estudiat medicina, física i botànica però es decantà per la zoologia. Qualsevol podria pensar que, decebut dels homes, preferí fer la seva vida entre els animals, més fidels i senzills. D'entre les seves tasques fou l'estudi dels embrions que despertà al cent per cent la seva curiositat científica i va voler saber com aquells es desenvolupaven. Va fer experiments que demostraren que si no es destruïen les dues parts de l'ou i només se separaven, les cèl·lules individuals, després de la primera divisió, o fins i tot, de les cinc primeres, podien desenvolupar-se i donar lloc a un embrió complet, encara que més petit. Amb aquests resultats a la vista, Spemann pensà que hi devia haver alguna força vital dins la cèl·lula que la dirigia vers el desenvolupament normal. Durant la dècada dels 20 el savi treballà de valent en el tema i així pogué demostrar que, fins i tot, després que un embrió hagués començat a mostrar trets definits de diferenciació encara es podia dividir per la meitat de manera que cada part produïa un embrió complet, tot i que una meitat era, com ell deia, «esquena en potència», i l'altra, «ventre en potència». Tot plegat demostrava que les cèl·lules eren motllurables fins passat temps i un cop més fou rebutjada la possibilitat de la preformació. Seguí Spemann amb les seves experiències per trobar que una àrea d'un embrió es desenvolupava d'acord amb la natura de les àrees veïnes.

El globus ocular es desenvolupava originalment fora del material del cervell i s'uneix al cristal·lí que es desenvolupa prop de la pell propera. Si el globus ocular se situa prop d'una part distant de la pell, part que mai desenvoluparia el cristal·lí en el decurs de la naturalesa, començaria, tanmateix, a desenvolupar-ne un. Això voldria dir que aparentment hi ha «organitzadors» dins l'embrió, composts químics definits, que fan possible un determinat desenvolupament en zona propera. No es tractava, per tant, de forces misterioses vitals. Demostrà Spemann que una àrea que tengui un organitzador encarregat del desenvolupament del teixit nerviós d'un embrió de granot podria, fins i tot, produir el desenvolupament del teixit nerviós d'un embrió de dragó.

Ben aviat es pogué comprovar que el desenvolupament embrionari estava sota control hormonal i no era necessari cercar suport en la idea de forces vitals o de preformació.

Aquestes investigacions obtingueren el seu merescut premi i Hans Spemann era guardonat el 1935 amb el premi Nobel de Medicina i Fisiologia.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.