L'arquebisbe bisbe de Mallorca, Josep Miralles Sbert, natural de l'illa, després d'haver estat bisbe de Lleida i de Barcelona, exercia el seu pontificat de 1930 a 1947, coincidint amb la República i amb la Guerra Civil. Una de les seves actuacions fou la de dotar els vells jardins del seu palau amb una portalada de pedra blanca de caràcter neoclàssic. L'estil, les pilastres, la capçalera amb escut, les crateres i altres elements grecollatins entonaven a la perfecció amb l'antic espai, que encara que sia de modestes dimensions, conserva el seu caràcter, diríem, renaixentista a la romana: xiprers, plantes enfiladises. A l'esquerra, el terreny forma marge o graó i presenta emparrats i safarejos. Aquest jardí degué esser obra del bisbe fra Simó Bauçà, que amplià l'edifici i les dependències del palau a començaments del segle XVII: «In Dei honorem et patrie decus D. Fr. Simon Bauzá episcopus majoricensis.1616». Observant el plànol de Palma gravat l'any 1644 per Antoni Garau, prevere i matemàtic, podem comprovar ja en aquells dies l'existència del jardí en el mateix lloc i amb el detall d'una dotzena d'arbres d'espès fullam. Per la part on hi ha avui la portalada, una gruixuda tanca coberta de teula impedeix l'accés al recinte, encara que hi creim endevinar un portell de mig punt, segurament el mateix que ara mateix podem contemplar, cobert de tapial, vora l'edifici de l'hospital de Sant Pere i Sant Bernat. Però la peça més valuosa del jardí és un fragment de la muralla romana, per fortuna conservada malgrat les crueltats del temps, i que contribueix a explicar quins eren els límits d'aquella Palma llatina de fa vint-i-dos segles. I és que tot ens convidaria a respirar classicisme entre aquests murs, com aquell Ramon Medel, actor i escriptor, que el 1847 visitava cal Bisbe i s'entretenia a la biblioteca admirant un manuscrit amb textos de Salusti i altres obres grecoromanes...

«Però la més preciosa joia tipogràfica -diu- és la que té en la portada la següent inscripció: 'Obras de Séneca. Nunc primum typis edita. In Civitate Neapolis: anno MCDLXXV', de Blas Romero. La primera pàgina és tota orlada de flors de color i d'algunes miniatures , mancant-li, dissortadament, la primera lletra del text, arrabassada sens dubte perquè tindria una bella figura o un altre escollit ornament». Tornant al jardí, on guaitaven les finestres de la biblioteca, podríem recórrer els seus racons tot recordant aquells versos de Virgili: «...l'art que ha fet hermosos i opulents els jardins, els rosers de Pest que donen dos cops a l'any la seva flor, les síquies on la lletuga s'assacia, el goig que desperta la verdor marginal dels apis i les gespes, el cogombre tortuós que ha arrodonit el ventre... el narcís de retardada cabellera, la vareta del flexible acant, la pàl·lida heura, l'amor de les murtes que voregen... A l'ombra del palau tarentí...».