L'escriptor nord-americà Zane Grey (Zanesville, Ohio, 1872-Altadena, Califòrnia, 1939) publica la que, segons la majoria dels crítics, és la seva millor novel·la, Nevada, però no oblidem que es tracta d'un autor prolífic de temàtica monogràfica. Estudià medicina a la Universitat de Pensilvania i exercí com a dentista a Nova York de 1848 a 1904. El 1907 va fer un viatge a Arizona que el marcà per a tota la seva vida i fou la semença de la seva obra.
Descobria l'autèntic oest i d'aquí sorgiren les seves famoses novel·les, documentades «in situ» i amb una exigent dosi de paisatgisme i descripció, costums locals i tradicions. Podríem dir que es tracta de l'altre «western», o dit en altres paraules, si Agatha Christie és la creadora d'una novel·la policíaca exigent i seriosa, de caràcter universal, Zane Grey representa el mateix pel que fa a la narrativa de l'oest. Aconseguí una gran popularitat i de la seva producció, composada per una seixantena de títols, s'han realitzat més de cent versions cinematogràfiques. Autors com Lewis B. Patten o Gordon D. Shirrefs el consideren el seu mestre.
Heus aquí un fragment de Nevada:
«Decantà la mirada del llac per contemplar Río Perdido, els pujols de l'artemissa grisenca, tan impressionants pel seu abandonament i solitud, les negres serres, rere les quals es trobava la salvatgia de la qual ell mateix havia vingut i a la qual li era forçós tornar-hi. Era precís tornar a la vida dura, als miserables guanys, a l'odiada intimitat amb homes i dones de pocs escrúpols, a la regió fronterera de l'Estat de Nevada, on tenia tan mala fama, on no podia dormir tranquil ni portar un guant a la mà dreta.
Però, en aquell instant, el tal Nevada no s'empenedia de res. L'exaltava el saber que havia arranjat comptes amb un camarada. Havia salvat Ben Ide de la presó, lliurant així el seu nom de l'estigme infamant que gravitava sobre el seu cap...».
Però per al meu gust, la millor obra de Zane Grey és la titulada Savage Kingdom, és a dir, Regne Salvatge, un recull de relats sobre animals, per exemple, «la somera de Tappan...».
«Jenet era una somera d'aspecte tan malaltís que Tappan, el cercador d'or, va creure de seguida, quan aquesta va néixer, que no sobreviuria. Però no volent abandonar-la a la seva dissort, ni de matar-la, decidí de restar uns dies més al costat del pou on s'havia aturat fins que l'animal tingués prou forces per a viatjar. De cap manera s'hagués pogut imginar Tappan que aquesta seria una de les decisions més importants de tota la seva vida...».
És la màgia del narrador. La riquesa imaginativa. La natura del faulista. Quelcom que no es pot improvisar puix que reuneix creativitat i tècnica, llengua i estil, interés i diversitat... Aquell que no reuneix tot això que no agafi professionalment una ploma.
