És impossible visitar Toledo sense tenir notícia de la famosa màrtir local, que és un dels símbols d'aquella històrica ciutat. Dacià la reclamava a la seva presència, sota l'acusació, castigada amb pena de mort, de pertànyer a la secta cristiana. Dacià havia rebut per destinació Toledo i portava el títol de governador de l'Espanya Tarraconina, dignitat conferida pels emperadors Dioclecià i Maximià. Segons el seu edicte, qualsevol habitant que no fos adorador dels déus romans seria empresonat i executat. Leocàdia, que era una donzella molt coneguda, caigué en mans dels soldats del governador i encapçalava la llista dels cristians detinguts. Veient que es tractava d'una al·lota molt bella, Dacià, després d'interrogar-la, li oferí la possibilitat de salvar la vida si renunciava a la fe de Jesucrist. Ella es negà a fer-ho, enèrgicament i reiteradament. Aleshores, Dacià digué enfurismat als botxins:

-Ja que aquesta puta professa la llei d'un galileu que morí en una creu i no la meva, tractau-la com la pitjor de les esclaves, i matau-la a garrotades!

Aquella ordre fou executada a l'instant. Li trencaren els membres amb instruments de tortura, li feren vessar la sang en abundància i així, rompuda, apallissada i malferida, fou novament tancada en el calabós. Allà, ella, dibuixà amb un garrotet una creu sobre una pedra, la besà i morí. Els pagans dugueren, aleshores, les seves despulles enmig del camp, on els voltors i els llops la consumirien. Abans que això succeís, els amics de la màrtir, la recolliren i la soterraren en un lloc proper, allà on després seria edificada una església amb el seu nom, i dintre de la qual foren celebrats molts concilis. Les llegendes populars parlen d'una aparició de la santa al rei Recesvint i la seva cort i conta Croisset que «llavors tornà Leocàdia al seu sepulcre, deixant tothom amb una respectuosa admiració. Durant aquesta aparició miraculosa, prengué sant Ildefons un tros del vel de la santa, que tallà amb el ganivet que el rei portava; la qual preciosa relíquia roman actualment en el sagrari de la santa església de Toledo. Hi ha en aquesta ciutat tres esglésies amb el nom de la santa. Una en el lloc on va néixer, una altra on va estar presonera, i la tercera on fou sepultada. Aquesta darrera fou edificada pel rei Sisebut, i havent-se apoderat d'Espanya els moros, fou transportat el seu cos al monestir de Gisleno».

El 1587 el cos de la santa era retornat a Toledo i col·locat a la catedral.

En resum, una de tantes màrtirs dels primers segles del cristianisme, quan la vida penjava d'un sol mot, afirmació o negació.