Avui és la Diada del Beat Ramon Llull.
És un personatge universal, el mallorquí dels mallorquins, un patrimoni de tothom, celebrat, objecte de polèmiques, odiat, estimat, genial. Nascut a Palma, o si voleu, Ciutat de Mallorca, a una casa que estava situada a un punt de l'actual Plaça Major (una làpida ho recorda), les generacions intel·lectuals l'han pintat teòleg místic i alquimista, el «Doctor Il·luminat», el savi «Barba florida», «El barbut de la beca màgica», el misteriós patriarca llegidor que apareix a les nostres rondalles, el monstre de saviesa, el mag que supera Merlí, l'autor d'una de les obres més curioses de l'escolàstica i que porta per títol «Ars Magna», un dels escriptors místics més notables de tota l'Edat Mitjana, el fundador de la nostra literatura en llengua pròpia i per extensió de tota la literatura catalana, el poeta que començà provençal i acabà amb sacra versificació, una vida ampla, 1235-1315, constructor de curolles que semblaven impossibles com la conquesta de Terra Santa, missioner d'arrel, martiritzat quasi fins a la mort, gegantí físicament i espiritualment, mestre de cavallers, precursor de les nostres institucions universitàries, l'infant d'Evast i Aloma que ens ha deixat molts trets autobiogràfics en el seu llibre Blanquerna, una figura que es disputen els literats, els filòsofs, els eclesiàstics i, fins i tot, els ocultistes, com podem comprovar a través del doctor en la matèria Frederik Koning, que ens explica en el seu diccionari de les ciències ocultes que «Ramon Llull, també anomenat en castellà Raimundo Lulio, alquimista català que tenia per sobrenom l'Il·luminat. Nasqué a Mallorca, estudià medicina a la universitat de Montpeller, i llavors a Roma, Palerm, Nàpols i París. Fou protegit del rei Jaume II i en fou el majordom.
També es creà un cert renom com a trovador. Fou iniciat en la càbala i probablement tingué relacions amb la secta mahometana Germans de la Puresa. Dominava destrament la llengua àrab. Nombroses foren les obres d'alquímia que aparegueren sota el seu nom, però en molts casos es dubta que realment les hagi escrites. Així mateix va escriure tractats entorn de moltes altres ciències, entre d'elles la teologia. Amb el seu treball sobre la càbala va creure poder convertir els infidels. En el camp de l'alquímia se li atribuí el poder de transmutar el ferro en or. Hom afirma que el seu interès per l'alquímia es despertà per la seva relació amb Arnau de Vilanova. Quan tenia setanta anys va romandre un cert temps a la Cort del rei Eduard II d'Anglaterra. Deu anys després realitzà un llarg viatge per a convertir els infidels. La seva arribada a la ciutat nord-africana de Bugia fou catastròfica: el lapidaren. Avui la seva tomba es troba a una capella lateral de l'església de Sant Francesc, a Palma de Mallorca».
Com haureu observat, i més els que coneixeu biografies del nostre Savi per excel·lència, el doctor Koning no és més que un reflex de tanta història confusa i llegenda abundant que gira entorn de la figura lul·liana.
