No era Palma, en el primer terç del XX, una ciutat on hi proliferava la delinqüència. No com Madrid o Barcelona. Menys encara que a Londres o París. Però de tant en tant, la crònica de succeïts reflectia el dramatisme popular dels barris baixos. Així, la premsa, en aquesta data, donava àmplia informació sobre un crim esdevingut en el carrer de la Gerreria. Un dels dos personatges, la víctima, era Pere Joan Cladera, conegut com «S'Esquerrà», que abans dels fets ja havia passat catorze anys a la presó. L'altre, l'agressor, un foraster, Diego Laheras, que no devia ser tampoc i fins aleshores, cap angelet, puix que s'havia passat en els Caputxins, a l'ombra d'un calabós, vuit anys. Eren, doncs, dos personatges d'anar ben alerta.

Així ho contava un periodista: «Pere Joan Cladera, del braç de la seva esposa, es dirigia cap a ca seva, que la tenia en el primer pis de la casa número 58 del carrer de la Gerreria. Quan es disposava a obrir la porta, un individu, Diego Laheras, que el vigilava de ben amagat, sortí de la fosca i li pegà una punyalada, causant-li greu ferida en el costat esquerre. Malferit, S'Esquerrà, seguit de la seva esposa, es refugià en el cafè del cap de cantó. Des d'allà, el ferit fou traslladat a la Casa de Socors, on l'assistiren els metges municipals senyors Oliver i Gayà. El presumpte agressor fou detingut en el seu habitatge, no per les bones, sinó oposant forta resistència als agents de l'autoritat. Els mòbils d'aquest atac a traïció no poden ser altres que antics ressentiments entre ambdós individus».

No és estrany. Havien estat amics a la presó. Anau a saber quins negocis bruts duien entre les mans en aquells moments...

La crònica negra d'aquell mateix any ens parla de la forta epidèmia de pigota que té molta gent enllitada a Palma i alguns camí del cementeri, d'un jove de divuit anys que ferí son pare a cops de falç i el llançà per un abisme, del suïcidi d'un soldat del regiment de Palma número 61, d'un robatori en la joieria de Pep Segura del carrer de Sant Nicolau, del suïcidi d'un ferrer en el Rafal de Son Sardina que es pegà un tret d'escopeta a la cara, del salvament d'un nàufrag en aigües de Portopí, d'un infantó que morí cremat quan li caigué al damunt una olla d'aigua bullent, de la mort d'un contrabandista a mans dels carrabiners, de la troballa d'un home ofegat en el Coll d'en Rabassa i que era habitant desaparegut de Son Espanyolet...

Com podem veure no era necessari un Sherlock Holmes ni els policies d'Scotland Land per controlar aquesta capital balear. I és que en aquells dies s'anunciava a les llibreries de Palma la venda d'una de les obres del novel·lista britànic sir Arthur Conan Doyle, Memòries de Sherlock Holmes.