Neix a Roncole, un poblet de la regió de la Llombardia, i durant
l'ocupació francesa, el compositor Giusseppe Verdi, amb el qual
l'òpera italiana arriba a la seva màxima maduresa. Autor prolífic,
dotat d'un extraordinari sentit dramàtic i notable inspiració, va
fer que el gènere arribàs a un gran prestigi, amb la fama que li
donaren les seves obres, entre les quals, Nabucco, Hernani, Els dos
Foscari, Macbeth, Rigoletto, La Traviata, El trovador, «Un ball de
màscares, La força del destí, Aida, Otello i Falstaff. S'ha
d'esmentar igualment el seu Rèquiem i la seva música vocal
religiosa i profana. Alguns especialistes el qualifiquen de músic
de talent desigual, però molt dramàtic i efectiu pel que fa al
teatre.
La seva vida va transcórrer, quasi sempre, a Sant'Agata, una
possessió que es va fer construir amb els guanys de les seves
composicions. Tenia vint-i-sis anys quan va estrenar a la Scala de
Milà Oberto, que tingué un cert èxit, però fracassà amb la segona
obra, Un Giorno di Regno. Tanmateix, sobreposant-se a les
dificultats econòmiques, socials i familiars, no es va retre i
seguí lluitant fins arribar a les seves composicions més
universals. Aïda, per exemple, va ser una òpera molt més
transcendent del que Verdi s'esperava. Quan el 1869 el xerif o
príncep d'Egipte Ismail Patxà li proposà d'escriure una òpera per a
representar-la a El Caire amb motiu de la inauguració del canal de
Suez, ell s'hi negà.
El geni estava cansat. Ja havia escrit vint-i-tres òperes i
desitjava un temps de repòs. L'àrab li oferí aleshores cent
cinquanta mil francs d'aquella època, una quantitat que suposaria
avui molts milions. Amb tal temptació que només un boig rebutjaria,
Verdi acceptà, per a glòria de la música universal. I així, sobre
l'escenari es conta la història del tràgic amor entre Aïda, una
esclava etiòpica, i Radamés, un general victoriós dels exèrcits
faraònics. El llibretista fou Antonio Ghislanzoni.
El resultat: eficàcia escènica, apassionant argument i gran
qualitat musical. Però el que emocionà tothom va ser la «marxa
triomfal», que seria en aquell temps adoptada com himne d'Egipte.
Amb muntatges espectaculars i altres condicions d'astorament
col·lectiu no cercava Verdi l'èxit però ben sovint l'argument
marcava la pauta. Tanmateix, òperes com Nabucco, que estrenada a la
Scala de Milà el 1842 li valgué el primer gran èxit, ens ensenya
fins a quin punt dominava des de la bellesa musical i sense
artificis, les emocions del públic. «És ben just dir "escrivia" que
la meva carrera artística començà amb aquesta òpera...».
Dos anys abans de l'estrena de Nabucco, Verdi patia la més
espantosa de les tragèdies. En el decurs de pocs mesos moriren de
ràpides malalties la seva esposa, Margherita, i els seus dos fills
petits. Verdi, desesperat, volia abandonar la seva carrera de
compositor. Tanta sort que l'èxit de Nabucco el va ajudar a vèncer
aquella natural etapa depressiva.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.