algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
22°

Neix Giuseppe Verdi (1813)

Neix a Roncole, un poblet de la regió de la Llombardia, i durant l'ocupació francesa, el compositor Giusseppe Verdi, amb el qual l'òpera italiana arriba a la seva màxima maduresa. Autor prolífic, dotat d'un extraordinari sentit dramàtic i notable inspiració, va fer que el gènere arribàs a un gran prestigi, amb la fama que li donaren les seves obres, entre les quals, Nabucco, Hernani, Els dos Foscari, Macbeth, Rigoletto, La Traviata, El trovador, «Un ball de màscares, La força del destí, Aida, Otello i Falstaff. S'ha d'esmentar igualment el seu Rèquiem i la seva música vocal religiosa i profana. Alguns especialistes el qualifiquen de músic de talent desigual, però molt dramàtic i efectiu pel que fa al teatre.

La seva vida va transcórrer, quasi sempre, a Sant'Agata, una possessió que es va fer construir amb els guanys de les seves composicions. Tenia vint-i-sis anys quan va estrenar a la Scala de Milà Oberto, que tingué un cert èxit, però fracassà amb la segona obra, Un Giorno di Regno. Tanmateix, sobreposant-se a les dificultats econòmiques, socials i familiars, no es va retre i seguí lluitant fins arribar a les seves composicions més universals. Aïda, per exemple, va ser una òpera molt més transcendent del que Verdi s'esperava. Quan el 1869 el xerif o príncep d'Egipte Ismail Patxà li proposà d'escriure una òpera per a representar-la a El Caire amb motiu de la inauguració del canal de Suez, ell s'hi negà.

El geni estava cansat. Ja havia escrit vint-i-tres òperes i desitjava un temps de repòs. L'àrab li oferí aleshores cent cinquanta mil francs d'aquella època, una quantitat que suposaria avui molts milions. Amb tal temptació que només un boig rebutjaria, Verdi acceptà, per a glòria de la música universal. I així, sobre l'escenari es conta la història del tràgic amor entre Aïda, una esclava etiòpica, i Radamés, un general victoriós dels exèrcits faraònics. El llibretista fou Antonio Ghislanzoni.

El resultat: eficàcia escènica, apassionant argument i gran qualitat musical. Però el que emocionà tothom va ser la «marxa triomfal», que seria en aquell temps adoptada com himne d'Egipte. Amb muntatges espectaculars i altres condicions d'astorament col·lectiu no cercava Verdi l'èxit però ben sovint l'argument marcava la pauta. Tanmateix, òperes com Nabucco, que estrenada a la Scala de Milà el 1842 li valgué el primer gran èxit, ens ensenya fins a quin punt dominava des de la bellesa musical i sense artificis, les emocions del públic. «És ben just dir "escrivia" que la meva carrera artística començà amb aquesta òpera...».

Dos anys abans de l'estrena de Nabucco, Verdi patia la més espantosa de les tragèdies. En el decurs de pocs mesos moriren de ràpides malalties la seva esposa, Margherita, i els seus dos fills petits. Verdi, desesperat, volia abandonar la seva carrera de compositor. Tanta sort que l'èxit de Nabucco el va ajudar a vèncer aquella natural etapa depressiva.

Miquel Ferrà i Martorell

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.