A la vista del mal estat de salut de Carles II L'Encisat, rei
d'Espanya, li són administrats, per segona vegada, els
sagraments.
L'endemà, el monarca, ja moribund, dictava el seu testament. Aquest
curiós personatge era fill de Felip IV i de Maria Anna d'Àustria i
havia nascut el 1661. Rei el 1665, sota la tutela de la seva mare,
va ser molt feble de caràcter i no va saber resistir cap influència
exterior. El seu regnat va ser un veritable desastre i totalment
negatiu per a la política territorial.
El 1668 va haver de reconèixer la independència de Portugal. El 1678 va perdre el Francocomtat en benefici de França. El 1685 va haver de cedir Luxemburg. Casat dues vegades, no tingué descendència i abans de morir designà ell mateix per successor seu, el duc d'Anjou, segon nét de Lluís XIV de França. Va ser a mitjan novembre d'aquell 1700 quan arribà a Mallorca la notícia de la mort del rei Carles II i va ser ordenat que, en senyal de dol, les cases tinguessin una porta tancada i que la gent no fes feina pels carrers. Per altra banda i durant els mesos de desembre i gener se celebraren exèquies a la Seu, les esglésies dels diferents barris i les parroquials de cada municipi o vila.
Diu un comentarista que «Carles II amuntegava en la seva complexió els efectes degeneratius de molts matrimonis interfamiliars anteriors. Durant el seu regnat es posa de manifest de la forma més brutal la crisi econòmica, social i política que travessava l'Espanya del XVII: pel que fa a la qüestió econòmica, la dràstica devaluació de la moneda castellana el 1680 que afectà les activitats industrials i mercantils i les dugué en molts casos a la crisi total. Per altra banda, una escandalosa oligarquia deixava el poder en mans de «vàlids» del tot incapaços de fer alguna cosa de profit, com fou el cas, entre d'altres, de Nithard i Fernando de Valenzuela.
Amb tot això plegat, el regne tocava el nivell més baix de la crisi. El 1685 el comte d'Oropesa prenia mesures reactivadores i aquestes influïen en la política de la monarquia: el cap d'estat de Joan Josep d'Àustria aconseguí el suport català. Tanmateix la política hegemònica de Lluís XIV no deixava moure ni un dit a l'exterior...».
El nou rei Felip V, nét de Lluís XIV de França, no tenia gaire simpatia per part de les classes inferiors de la població i esperaven que l'arxiduc Carles d'Àustria, fill de l'emperador, que es creia amb drets a la corona, seria més favorable als seus interessos. A Mallorca, el virrei i el bisbe detingueren alguns seglars i sacerdots per haver parlat malament del rei Felip.
La conseqüència de tot això no pogué ser més dramàtica: la guerra de Successió que es perllongaria fins el 1715.
