La botiga s'omplia de música gràcies a l'home que, amb uns anells especials, pinçava les cordes d'una mena de saltiri posat sobre el taulell. Les vibracions dels fils metàl·lics s'envolaven harmonioses. Tant, que els clients deixaren de mirar la gran varietat d'instruments musicals i el cor persa només bategava amb els sons que encenia l'home de la camisa elegant. Un preciós mes de setembre a Esfähân. Potser el petit concert inesperat es convertiria en el millor esdeveniment del dia. Però, quan ha començat, la musica no acaba mai. Després de la demostració dels sons del saltiri, un jove que mirava enamorat la diversitat d'instruments musicals que estaven a la venda, va agafar un violí per a treure'n musicalitats que, en cas que no fossin d'una execució perfecta, tenien la virtut de fer"se escoltar amb atenció. I el jove creixia, amb el petit auditori que sabia gaudir la música inesperada i bella. Un altre destapà la seva ànima d'artista percudint la pell estirada d'un tambor local. El saltiri, el violí o el tambor posaren vida a tots els instruments finament elaborats per donar cos a la música iraniana.

Una humil canya, amb les obertures i els talls al seu lloc exacte, podria haver sonat la mar de bé. Però al comprador li eren negades aquestes coses. Ho pensava quan, amb el matrimoni iranià amic, ja havien sortit de la ciutat i feien quilòmetres sense saber cap on. Potser, amb la música, tothom havia quedat mut. De sobte, sense dir res la dona es posà a pelar una poma i a fer"ne trossos i a repartir"los. Arribant a un poblet "trenta o quaranta quilòmetres lluny d'Esfähân" es descobrí el perquè de tot: es tractava de comprar pa a un forn amb fama de fer"lo molt bo. Però estava tancat. De tornada es decidí que el millor seria anar a sopar a un restaurant armeni. Amb tot, la música de la tarda encara es sentia amb la seva vital sensibilitat.