Tal dia com avui mor Tiberi II, emperador d'Orient. Nascut en el si d'una família humil, es dedicà a la carrera de les armes i hi va fer bona fortuna. Aconseguí d'esser el cap de la Guàrdia Imperial en temps del regnat de Justinià I. Des d'aquesta privilegiada posició, mogué accions i intrigues per tal que pogués accedir al tron Justinià II, i quan aquest tornà boig, l'emperadriu Sofia li entregà el poder. Així, amb el títol de cèsar, era el cap de la nació. L'any 578 accedia al títol d'emperador, és a dir, a la mort de Justinià. Aquesta època es caracteritzarà per les reformes que Tiberi fa en el camp de l'administració, com és ara la descentralització i la reducció d'imposts, però no la vigilància de les despeses públiques. Per altra banda va fer la guerra als perses, als quals va vèncer dues vegades. La part més negativa del seu govern fou que deixà buides, amb les seves astronòmiques despeses, les arques de l'estat. En bon català, un tiberi és un àpat suculent i en castellà, aquesta expressió, és ampliable a renou, gresca, aldarull, brega. Tot plegat, equival a desordre. És clar que aquest Tiberi històric ha de compartir aquesta tradició amb aquell altre personatge homònim, el segon emperador romà, fill de Lívia i adoptiu d'August, un sobirà del 14 al 37, destre i il·lustrat, però el caràcter desconfiat del qual el dugué a cometre crueltats de tota mena. També ell celebrava dinars i sopars pantagruèlics, motiu pel qual és difícil saber a quin adjudicar la paternitat de la nostra expressió popular. Recordem ara els altres dos personatges esmentats, també dignes d'una novel·la. Per una banda, Justinià I, que fou proclamat emperador de Bizanci el 527 i governà fins al 565. Tingué, a més de Tiberi, grans generals, com Narsés i el famós Belisari, que conquerí molt territori vandàlic. Un altre d'aquests generals, Apol·linar, s'apoderà de les Balears i hi quedà, el 534, com a governador. Diu l'historiador Pere Xamena: «Fins quan estigueren les Balears subjectes a Bizanci? Tot fa pensar que a principis del segle VIII ja eren independents, si no de dret, almanco de fet. Després d'haver caigut els altres dominis bizantins d'occident en mans de l'Islam, les Balears quedaren aïllades i lluny de la metròpoli. Per això es probable que el dèbil imperi d'Orient les deixàs abandonades a la seva pròpia sort».

D'aquesta època, amb elements ornamentals bizantins, era la basílica de Son Fiol, descoberta el 1833 a Santa Maria del Camí.
Justinià I féu compilar el «Digest», les «Institutes», les «Novel·les» i els «Codis» i es casà amb l'antiga cortesana Teodora.
Ja sabeu que això de «cortesana» era una manera fina de dir prostituta. Però no una prostituta qualsevol, sinó aquella que es distingia pel seu talent i la seva elegància. I és que la història del món sempre és la mateixa.