Emily Brontë (Thornton, 1818-Haworth, 1848), germana de les també escriptores britàniques Charlotte i Anne, publica Couthering heights (Cims borrascosos), la seva obra més celebrada i coneguda on s'hi descobreix la seva aguda sensibilitat poètica. Aquesta novel·la, portada amb gran èxit al cine i la televisió, ja gaudí en el seu temps de molta fama. La fantasia barrejada amb la realitat, els protagonistes autèntics però de reaccions sotmeses a un ambient quasi irreal, el destí, i tot plegat, els camins d'un món imaginari, embruixat i sorprenent, fan d'aquesta una de les peces mestres de la literatura britànica.

«La casa que habitava el senyor Heathcliff es deia Cims borrascosos en el dialecte de la regió. I certament, tal nom expressava molt bé els rigors atmòsferics als quals es veia sotmesa aquella propietat quan la tempesta li bufava al damunt. Sens dubte es disposava allà dalt de més que bona ventilació. L'aire hi devia córrer amb molta violència, a la vista de com estaven alguns pins propers a la casa, mig ajaguts, el mateix que els arbusts, les quals fulles, com si pregassin al sol, es dirigien totes en un mateix sentit. Però l'edifici era de sòlida construcció, amb murs gruixuts, segons es podia apreciar per la fondària de les finestres i els reforçats guardacantons que protegien els seus angles. Em vaig aturar un moment a la porta per contemplar les caràtules que ornaven la façana.

A l'entrada principal hi havia una inscripció que deia: Hareton Earnshaw, 1500. Aus de presa de formes extravagants i figures representant al·lotets en positures lascives, envoltaven aquella inscripció. M'hagués agradat fer-ne alguns comentaris i demanar una breu història del lloc al seu rústic propietari; però estava davant la porta de manera que m'indicava el seu desig que jo entràs o me n'anàs, i no vaig voler augmentar la seva impaciència aturant-me a examinar detalls de l'accés. El passadís ens va dur directament a una sala que en aquella regió anomenen la casa, per antonomàsia i que no va precedida de vestíbul ni avantcambres. Generalment aquesta peça correspon, alhora, a menjador i cuina; però en Cims Borrascosos la cuina no hi era.

No vaig veure el més petit indici que en aquell indret immens es cuinàs res de res, malgrat que en les profunditats de la casa em semblava sentir soroll d'estris culinaris. Sobre les parets no hi havia cassoles ni altres objectes de cuina. En canvi es podia veure a un racó del recinte una aparadora de roure cobert amb plats que s'apilaven fins arribar al sostre, i entre els quals apareixien gerros i tassons d'argent. Per damunt d'això, hi havia coques de civada, cames de bou i xot curades, i pernils. Penjaven de la xemeneia algunes velles escopetes, amb els canons molsosos i un parell de pistoles antigues...». Emily descrivia així, amb tintes tan vives, l'escenari en el qual es desenvolupava la seva història, que segons E. Jaloux es tractaria del «més bell relat sentimental que mai no s'havia escrit; una novel·la on l'amor adopta la seva forma més devoradora i absoluta».