Tal dia com avui neix a Edimburg, Escòcia, Alexander Graham Bell, inventor del telèfon. Els seus pares havien estudiat la mecànica del so i foren dels primers a ensenyar a parlar els sordmuts. Alexander, adolescent, aprengué també aquelles tècniques i entre 1868 i 1870 ajudà son pare en aquella feina entre els nens sordmuts d'Edimburg. La família, però, no tenia sort. Dos germans d'Alexander, tuberculosos, moriren essent infants i ell mateix, malalt, va estar en greu risc de perdre la vida.
Així, ell i els pares decidiren d'emigrar a les Amèriques. Arribaren al Canadà el 1871 i allà estant, fos pel canvi de clima, fos per altra causa, millorà la salut del jove. Del Canadà passaren als Estats Units, on Alexander trobà bona feina. El 1873 el nomenaren professor de fisiologia vocal a la Universitat de Boston. En aquelles aules s'enamorà d'una alumna sorda i, animat per aquesta, aprofundí en l'estudi de la producció mecànica del so. Aleshores pensà que si les vibracions d'ones sonores es poguessin convertir en corrent elèctric ondulatori, aquest corrent podria altre cop convertir-se en ones sonores iguals a les originals de l'altre extrem del circuit. D'aquesta manera el so es pot transportar per filferros amb la velocitat de la llum. L'experiment tingué èxit i el telèfon era patentat el 1876. Un any després, Bell es casava i el 1882 es feia ciutadà nord-americà. El telèfon fou presentat a l'exposició de Filadèlfia del 1876, feta per celebrar el centenari de la declaració d'independència dels Estats Units. L'invent causà gran sensació i l'emperador del Brasil Pere II el volgué provar.
Fou tan gran la sorpresa en sentir la veu a través de l'aparell que, aquest, li caigué de les mans i s'exclamà: Això parla! Això parla de veritat! Des d'aquell moment, el telèfon fou introduït en el país i Bell esdevingué als trenta anys un home ric i famós. Es va fer construir una casa a Nova Escòcia, fundà la revista americana Science, va fer experiments d'aire condicionat... El 1915 era inaugurada la primera línia telefònica transcontinental i Bell, a la part de l'Est, parlà amb el seu exajudant Watson, a l'Oest. Li va repetir el que li havia dit quaranta anys abans, de cambra a cambra, en el laboratori, amb un aparell rudimentari: Watson! Vina! T'he de menester! I el telèfon de Graham Bell ja comunicava de costa a costa. Actualment, quan hi ha aquest esclat en el món de les telecomunicacions, quan quasi tothom va pel carrer amb el seu telèfon portàtil, quan la tramesa d'un missatge a gran distància pot unir famílies perdudes, salvar vides en perill, completar negocis milionaris... és obligat recordar l'home que, per primer cop, ho va fer possible.
