algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
11°

«Maggie», la novel·la de Nova York

Els trists i luctuosos fets de l'Onze de Setembre passat giraren els ulls de tot el món vers la «gran poma», metròpoli de metròpolis, aguller de gratacels, la més mítica de les ciutats modernes i cau de la llegenda de «Superman», millor diríem dels supermans que la gran publicitat universalista llança arreu del planeta. Capital del comerç mundial, seu de les miltinacionals i de les Nacions Unides i permanent plató cinematogràfic: Nova York. Ara fa cent anys, Stephen Crane enllestia la seva novel·la Maggie, a Girl of the Streets, una història de Nova York, quan aquesta gran ciutat començava a obrir-se al progrés i al futur. Com bé apunta Lluís Izquierdo en el pròleg, «la novel·la Maggie, a causa de la sordidesa d'un ambient urbà que sembla ofegar els personatges i de l'argot reproductiu de renecs i exclamacions abruptes, el llibre no trobà editor ni aconseguí un mínim de reconeixement en publicar-se de forma privada, gràcies a l'aportació d'un germà de l'autor...».

Però qui era aquest autor? Qui era Stephen Crane? Nasqué a Nova Jersey el 1871, fill catorzè d'un capellà metodista. Va fer estudis deficients a Lafayette College i Syracuse University i es decidí a deixar els estudis i a escriure obres de creació. El 1895 publicava amb gran èxit La insígnia roja del coratge i això va fer possible la reedició de Maggie, de manera que tingué, des de llavors, una ràpida i feliç carrera literària. Publicà George's Mother el 1896, The Third Violet, un any després, Active services, el 1899, així com el llibre de poesia The Black Rides and Other Lines, el 1895 i War is Kind, el 1899. Això vol dir que va escriure i publicar fins que fou ben prop del moment d'anar a la tomba, abans de morir en un sanatori de Badenweiler el 1900. Maggie, una noia del carrer, situa unes vides sense horitzons en un escenari lúgubre, el barri del Bowery, i com diu el proleguista abans esmentat, «des de l'inici el lector es troba amb l'acurat detallisme expressiu d'un món sense més sortida que la d'un fracàs dictat per la força mateixa de les circumstàncies. És aquí on s'inscriu l'aventura de Maggie, anhelant un món millor i un príncep impossible, estranya a la sordidesa que l'envolta i irreconeguda com una estrella en el fang...». Així, qualsevol paràgraf, agafat a l'atzar, ens mostra l'ambient d'aquella urbs que anys després seria anomenada selva d'asfalt: «El nen va avançar amb sigil. Començà a tremolar de por de despertar els seus pares. L'enorme pit de la seva mare panteixava amb dificultat. Jimmie s'aturà i se la va quedar mirant. La dona tenia la cara congestionada i rebotida per la beguda. Les celles rosses feien ombra a unes parpelles que s'havien tornat blavoses. El cabell embrollat li queia en blens per sobre el front. La boca guardava encara la mateixa expressió d'odi venjatiu...».

Publicada en català per Edicions de 1984, dins la ja prestigiosa col·lecció Els temps maleïts, 15, en una esplèndida traducció de Fina Marfà, es troba ja a l'abast del lector d'aquí.

Miquel Ferrà i Martorell

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.