Pega, però escolta! (480)

Miquel Ferrà i Martorell21/07/01 0:00

Temístocles, general d'Atenes, nascut en aquella ciutat grega el 527 abans de Crist, i que morí a Pèrsia, el 460 abans de Crist, fou, després de la primera guerra mèdica, el cap del partit democràtic. Va fer condemnar Arístides a l'ostracisme. Aquest era també un general de la mateixa nació que per la seva gran integritat fou anomenat El Just i es cobrí de gloria a Marató. Tanmateix, Temístocles, el seu rival, aconseguí que fos desterrat. Sembla que això fou per votació popular. Conten que, aquell mateix dia de la sentència, un pagès, que no sabia llegir ni escriure, demanà a Arístides, que no coneixia en persona, que per favor li posàs el nom en la conquilla que seria de butlleta de votació. Arístides, sorprès, demanà al camperol si aquell que volia desterrar l'havia ofès personalment. No! "va dir el pagès" però estic ja cansat que li diguin El Just...

Dura lliçó. No només les riqueses desperten l'enveja de la gent planera. També les virtuts. Som dolents però no podem consentir que altres siguin bons. És la dictadura de la perversió. Però tornem a Temístocles que el 480 era nomenat arcont, o sia, primer magistrat d'aquella república grega. Després, en envair Gerges el territori grec, Temístocles comandava l'esquadra atenesa a Salamina. Ell fou qui decidí els grecs a entaular la batalla. L'espartà Euribíades, generalíssim de totes les tropes confederades, es va oposar a les ordres de Temístocles i enmig de la discussió va voler pegar a aquest amb el seu bastó de comandament. Tranquil Temístocles, enmig de tot aquell exèrcit, sense perdre el domini de si mateix, exclamà: «Pega, però escolta!», una frase que ha passat a la història i que és aplicable al dia d'avui com ho era en el passat. Són molts els que peguen per tal de no haver d'escoltar la veritat. Que volen defugir la crítica i que mai no gosaran fer autocrítica. Poetes, pintors, escriptors i polítics, els primers.

Però alerta! No qualsevol cosa és crítica veritable... No val dir això és bo o això és dolent, això m'agrada o no m'agrada. S'han de posar les evidències sobre la taula. En Fulano o en Mengano no escriu bé perquè a la pàgina tal o qual fa aquestes errades d'estil o perquè el capítol tal amb el capítol qual no presenta la necessària unió i transició, o perquè el personatge tal resulta contradictori per aquest o aquell motiu... Temístocles tenia clar que el volien bastonejar més per motius personals que per visions militars sobre el sentit de l'estratègia. Temístocles, però, com tants altres, era també envejós. Després de la gran batalla del Marató no podia dormir. Els seus li preguntaren sobre la causa de la seva malenconia. «És, respongué, que no em deixen dormir les glòries del meu rival Milcíades».