La vergonyosa guerra de famílies (1643)

Miquel Ferrà i Martorell15/07/01 0:00

Hi ha hagut una gran baralla enmig del Born, a Palma. Els Canamunt s'enfrontaven, armes a la mà, als Canavall, igualment preparats per combatre. Uns i altres han disparat els arcabussos pels carrers, finestres i golfes. Hi ha hagut molts de ferits i alguns morts, com és el cas de Nofre Brondo. Aquests caps de família no dubten a enllistar entre la seva gent els individus més perillosos, autèntiques amenaces socials, com el bandoler David, partidari dels Canamunt, que serà executat el maig del 1644. Això que la noblesa estava dividida en bàndols que es tenien declarada guerra a mort, tal com s'esdevenia en el drama de Shakespeare, Romeu i Julieta, publicat entre 1591 i 1597, i que té per principals personatges dos joves que donen nom a l'obra, units per una passió profunda i que foren les dissortades víctimes de l'odi recíproc de les seves famílies, els Montesco i els Capuleto. Han restat com la personificació dels que tenen la desgràcia d'estimar-se malgrat la forta oposició de les seves famílies. Del drama de Shakespeare se'n va fer després una òpera en cinc actes, amb llibret de Barbier i Carré i música de Gounod (1867), una de les obres més belles del repertori francès del segle XIX. Altres històries de capa i espasa ens transporten al mateix problema i són igualment reflectides en el teatre.

Semblants enfrontaments de bàndols familiars es repetien en aquesta terra de Mallorca, de tal manera que un testimoni anònim deixava escrit: «Són més de quatre-centes morts les que s'han fet des que som aquí, que són tres anys, juliol 1616 a maig 1619, amb arcabussos i pistoles i a causa de les venjances no hi ha qui tengui segura la vida...».

Aquest clima sicilià de sagrada «vendetta» feia vessar molta sang blava i també molta sang de servent al llarg del segle XVII. I així ens conten que el 1615 va ser mort amb un tret de trabuc N'Arnau de Santacília, del bàndol dels Quint. Després el seu germà Pere començà tot un seguit de revenges i com expliva el gran amic historiador, mossèn Pere Xamena, «en el decurs de vint-i-cinc anys va fer morir d'una manera directa o indirecta 325 persones, sense que això fos obstacle perquè el rei el nomenàs, més tard, governador de Menorca». Ens diu també que «els cavallers del Canamunt i del Canavall es reuniren en el claustre de Sant Francesc i allà juraren les paus, abraçant-se en presència del bisbe, dels jurats i del tinent del virrei. Setmanes després en el convent de Jesús i també davant el bisbe, els bandejats de cada partit ratificaren les paus dels seus principals. La concòrdia no durà molt de temps. Els assassinats d'un Verí i un Villalonga, del bàndol del Canavall, l'any 1641, tingueren un seguici de crims que culminaren amb la mort de Jaume Anglada, la qual donà lloc a batalles campals...». Una d'elles la que és explicada en el començament d'aquest article.