Mor Paul Bert, fisiòleg (1886)

Utilitzaven aire comprimit per evitar que l'aigua entràs en els vestits de bussejar. Però hi havia molts accidents mortals. I l'aeroembolisme era el més important. Bert investigà els efectes de l'aire comprimit sobre el cos humà tot comprovant que el nitrogen a pressió s'arribava a dissoltre en els fluids del teixit amb relativa facilitat.

Quan els obrers ascendien al nivell de la mar, és a dir, quan no havien de suportar la pressió, el nitrogen formava bombolles en la sang i el teixit. Aquesta era la causa dels aeroembolismes, és a dir, l'obliteració d'un vas sanguini per l'aire comprimit que circulava dins la sang, del grec «embolê», obstrucció.

Per tal d'evitar tals accidents era necessari reduir la pressió en etapes lentes. Publicà Bert el resultat dels seus estudis i des de llavors els constructors seguiren les seves indicacions. El 1878 ja no es donaven quasi casos de mort per aeroembolisme. Per altra banda, Bert sentia el «cuquet» de la política i volgué compaginar la seva activitat científica amb l'exercici de la cosa pública. El feren membre de la Cambra de Diputats francesa i el 1881-1882 formà part del Govern. No abandonà, tanmateix, els seus treballs d'exploració sobre la pressió del gas i la respiració. Les seves experiències sobre l'aire enrarit, combinats amb els de Leon-Philippe Teisserenc de Bort, meteoròleg també francès (1846-1919), estudiós de l'estratosfera, feren que a partir del 1940 es començàs a parlar de la medicina aèria.

El 1886, Bert era nomenat governador general d'Indoxina i pocs mesos després, tal dia com avui, moria a la seva residència d'Han Oi, víctima de la disenteria. La biografia d'aquest científic em fa pensar en aquelles paraules de Ramón y Cajal: «De la mateixa manera que les fulles de l'arbre, totes les nostres empreses i iniciatives ofereixen dues cares: una, lluent, de color intens, orientada cap al cel; una altra, de tonalitats apagades, orientada cap a la terra. Els nostres amics es complauen a contemplar la superfície banyada de llum; els nostres enemics, al contrari, miren la que es dirigeix vers el trespol i, per acabar, els indiferents, quan no examinen la fulla de cua d'ull, passen prop de l'arbre sense dignar-se a minar-ne el fullam».

Bert va ser atacat pels seus contraris, que sempre n'hi ha, per la seva tasca política i ningú de tots aquests pensà, ni per un moment, en les vides que havia salvat amb la seva tasca científica. Així d'injust va el món.