Havia nascut el 1833 a Auxerre, Yonne, Paul Bert, enginyer,
polític i sobretot, fisiòleg. Fou deixeble de Claude Bernard i el
1869 formava part del departament de fisiologia de La Sorbona. Un
dels seus estudis s'orientà vers el fenomen dels aeroembolismes,
que causaven molts de morts entre els obrers que treballaven en la
construcció dels ponts. Es tractava d'excavar túnels de molta
profunditat sota l'aigua dels rius per tal de posar-hi els
fonaments.
Utilitzaven aire comprimit per evitar que l'aigua entràs en els
vestits de bussejar. Però hi havia molts accidents mortals. I
l'aeroembolisme era el més important. Bert investigà els efectes de
l'aire comprimit sobre el cos humà tot comprovant que el nitrogen a
pressió s'arribava a dissoltre en els fluids del teixit amb
relativa facilitat.
Quan els obrers ascendien al nivell de la mar, és a dir, quan no
havien de suportar la pressió, el nitrogen formava bombolles en la
sang i el teixit. Aquesta era la causa dels aeroembolismes, és a
dir, l'obliteració d'un vas sanguini per l'aire comprimit que
circulava dins la sang, del grec «embolê», obstrucció.
Per tal d'evitar tals accidents era necessari reduir la pressió
en etapes lentes. Publicà Bert el resultat dels seus estudis i des
de llavors els constructors seguiren les seves indicacions. El 1878
ja no es donaven quasi casos de mort per aeroembolisme. Per altra
banda, Bert sentia el «cuquet» de la política i volgué compaginar
la seva activitat científica amb l'exercici de la cosa pública. El
feren membre de la Cambra de Diputats francesa i el 1881-1882 formà
part del Govern. No abandonà, tanmateix, els seus treballs
d'exploració sobre la pressió del gas i la respiració. Les seves
experiències sobre l'aire enrarit, combinats amb els de
Leon-Philippe Teisserenc de Bort, meteoròleg també francès
(1846-1919), estudiós de l'estratosfera, feren que a partir del
1940 es començàs a parlar de la medicina aèria.
El 1886, Bert era nomenat governador general d'Indoxina i pocs
mesos després, tal dia com avui, moria a la seva residència d'Han
Oi, víctima de la disenteria. La biografia d'aquest científic em fa
pensar en aquelles paraules de Ramón y Cajal: «De la mateixa manera
que les fulles de l'arbre, totes les nostres empreses i iniciatives
ofereixen dues cares: una, lluent, de color intens, orientada cap
al cel; una altra, de tonalitats apagades, orientada cap a la
terra. Els nostres amics es complauen a contemplar la superfície
banyada de llum; els nostres enemics, al contrari, miren la que es
dirigeix vers el trespol i, per acabar, els indiferents, quan no
examinen la fulla de cua d'ull, passen prop de l'arbre sense
dignar-se a minar-ne el fullam».
Bert va ser atacat pels seus contraris, que sempre n'hi ha, per
la seva tasca política i ningú de tots aquests pensà, ni per un
moment, en les vides que havia salvat amb la seva tasca científica.
Així d'injust va el món.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.