Tal dia com avui es reunien a la «casa de la Juraria de la Universitat», Ajuntament, els cinc jurats «magnífics», mossèn Jordi Burget, mossén Gabriel Martí, mossén Bernat Celià, mossèn Rafel Despuig i mossèn Antoni Ballester. Es trobaven absents de la convocatòria mossèn Bernat Burgues «als Çafortesa» i l'honorable Pere Dezcallar, cavaller i mostassaf de la Ciutat. Es tractava de fer una anàlisi de la trista situació higiènica de la zona urbana, que l'esmentat Burgues denunciava en un ofici. Segons aquest document «la ciutat estava molt bruta» i part del que s'esdevenia era «per raó de diversos gats, cans, gallines e altres animals morts e sutzures, que uns e altres llençaven per los carrers així curribles com carrerons, la qual cosa, certament, era molt lletja, ultra que aportava en si per la infecció que donaven, corrupció e alteració a les gents...».

La proposta dels jurats era «pagar un home que recorri la població per recollir la brutor, que carregarà sobre una bèstia i la tirarà a la mar...».

Deia l'Honorable Pere Dezcallar que de no fer-se així, com havien hagut de fer a Barcelona, «fóra més avant gran càrrec e vergonya del dit Regne sostenir per la ciutat les dites sutzures».

Escolliren un tal Valentí, «qui escura e fa neta la carnesseria de la sang e altres sutzures», el qual n'acceptà la feina i es comprometia a «tenir la ciutat neta de totes les dites coses e sutzures, excepte el fems, tant les dels carrers curribles com les dels carrerons, això és, que amb un ase i sàrria, sobre la qual aportaria un drap de canyem... anàs per la dita ciutat collint i aplegant los dits gats, cans, gallines e altres animals morts e altres sutzures, excepte el fems, i que les portàs i llençàs a la mar a la zona de les torres Llevaneres (actualment Molinar de Llevant) en lo lloc on s'acostuma llençar la sang e altres sutzures de la dita carnesseria e per això fer li donarien cada any, de les quatre-centes lliures extraordinàries, vuit i això a beneplàcit dels dits magnífics Jurats, pagades per mesos...».

Neixia així l'ofici de femeter i el famós «carro de la merda», una figura popular que caracteritzaria les èpoques posteriors.
Hem esmentat, però, en el cas de Valentí, una sàrria que segons Fabra és un «recipient d'espart o palma llargarut que serveix per a traginar terra, palla, fems etc., posant-lo entrevessat damunt el bast. És curiós que en la feina de Valentí, el fems n'estava exceptuat.

Ja és sabut que fems, excrements de qualsevol animal, que és, especialment, l'adob format pel jaç dels animals domèstics barrejat amb llurs excrements i descompost per la fermentació, tenia un ús agrícola important i com és natural un valor. Ningú no estava per tirar res que valgués un sou encara que fes pudor i provocàs infeccions i febres.