algo de nubes
  • Màx: 18.45°
  • Mín: 13.93°
18°

Neix Paracels (1493)

89424

Neix a Einsiedeln, prop de Zuric, a la vall de la famosa abadia benedictina de Nostra Senyora dels Eremites (Segle IX), Felip Aureol Teofrast Bombast de Hohenheim. És fill d'un metge ocultista i per això rebrà el nom de Teofrast, en memòria del seu homònim Tyrtamos de Eresos, que admirava profundament. El nom de Paracels, que també li aplicà son pare, era com un desafiament al futur per a demostrar que el seu fill seria tant o més famós que Cels, el metge de l'emperador August, tan popular en aquella època.

Paracels és un infant malaltís, delicat, i son pare el fa caminar molt, pel camp i la muntanya, pensant que així reforçarà els seus pulmons i els seus músculs. Al mateix temps, el nin aprèn de l'escola de la natura, coneix les plantes i les seves virtuts. A poc a poc esdevé tot un pou de ciència i als quinze anys és enviat a l'escola benedictina del monestir de Sant Andreu de Lavanthal, on coneix el bisbe Eberhard de Baumgartner, un dels alquimistes més notables del moment. Passarà després breument per la Universitat de Basilea i decebut per la baixa qualitat dels professors que ja res no li poden ensenyar, parteix a Würzburg i allà estant, el també famós abat Tritemi, notable cabalista, li ensenya l'art de la hipnosi i la telepatia. Mor el mestre el 1516 i Paracels, que encara té més fam de ciència, es llança a conèixer tot un seguit d'universitats de renom: Pàdua, Montpeller, Bolonya, París...Ben aviat, de deixeble passa a professor i ensenya el que li ensenyà Tritemi, tot astorant l'auditori amb experiments de criptografia i transmissió del pensament a distància. N'hi ha que afirmen que Paracels, ja conegut metge alquimista, viatjà, després, per Orient i Turquia, però aquesta informació no és gaire segura. La qüestió és que quan donà per acabats els seus viatges, s'establí a Zuric i hi practicà la medicina. Havent-lo estudiat modernament Jung, escrigué: «Paracels fa servir la màgia en el seu àmbit, com qualsevol altre coneixement, i amb la seva vocació mèdica la vol aprofitar per a retornar la salut als seus malalts, indiferent al fet que aquella pugui obrar sobre ell mateix o que la seva ocupació en tals arts signifiqui alguna cosa des del punt de vista religiós. La magia i la sapiència de la naturalesa, segons ell, es troben dins l'ordre volgut per Déu com en un misteri...De manera que no li va resultar difícil posar un pont sobre l'abisme dins el qual la meitat del món es precipitava...»

Però la fama crea enemics. La saviesa multiplica els envejosos i els ressentits. Passava Paracels la nit, un 21 de setembre, any 1541, al popular hostal del Cavall Blanc, a Salzburg, i acabat de sopar es trobà molt malament. L'havíen enverinat. Va recórrer a les seves arts mèdiques per a conjurar una mort segura i aconseguí de retardar-la al llarg de tres dies.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.