algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
22°

Memòria d'una mestra d'escola (1912)

Tal dia com avui, els antics deixebles li retien un petit homenatge per a festejar els seus trenta anys amb la professió del més vocacional ensenyament.

Rosa Maria Ripoll i Gamundí havia nascut a Manacor el 5 de juny del 1861. Era filla de Ramon Ripoll i Ripoll, sergent de la Guàrdia Civil, i d'Anna Gamundí i Colom, ambdós naturals de Deià. Era la gran de dues germanes, essent la segona, Catalina Maria, nascuda a Inca el 1865 i que exercí l'ofici de costurera. Quan la família es traslladà a la seva nova destinació de Sóller, posaren casa al carrer de sa Mar, de Sóller, i en aquella població, Rosa Ripoll regentà una escola unitària, on la mestra adquirí fama de bona ensenyant i alhora d'amiga d'una formació integral i d'una bàsica disciplina. Sempre atenta als canvis socials i polítics que vivia el conjunt de la societat espanyola, donà cabuda a matèries, aleshores, un poc abandonades en el si de les escoles públiques, com és ara l'educació física, l'exercici de la música i el desenvolupament dels alumnes en la creativitat manual i artística, com és el cas de les arts plàstiques, branca en la qual comptà amb un excepcional col·laborador: el pintor Cristòfor Pizà. Sense més auxili que la seva iniciativa i les seves pròpies forces, la mestra d'escola dugué endavant un petit centre d'educació, al mateix temps que altres col·legis i escoles, amb més mitjans, com els frares de la Salle, al Convent, o les monges Escolàpies, competien amb aquelles unitàries nascudes a l'ombra d'un sector molt concret: l'escoleta de l'institutriu, amb arrels rurals i personalistes. Els textos, programes i quaderns de notes de Rosa Ripoll ens endinsen en un món educatiu, certament llunyà, que ens parla d'una dona que es mantingué fadrina, totalment dedicada en cos i ànima al seu magisteri, sense més família que el conjunt dels seus deixebles.

La gramàtica de la llengua castellana que publicava la mateixa Reial Acadèmia Espanyola a les seves edicions de 1870 i 1878; les nocions de gimnàstica higiènica de Joaquim Lladó del 1868; els manuals de física i química dels catedràtics de la Universitat Central Manuel Rico i Mariano Santisteban, edició del 1864; el curs d'Aritmètica de Miguel Martínez García que el 1919 anava per la setena edició, i tot el conjunt de disciplines, sota la batuta de la pedagogia teoricopràctica de Julián López Catalán (1866), professor de primer ensenyament i director de l'escola"model de pàrvuls de Barcelona i, també, la pedagogia d'activitats extraescolars de Valentín Zabala (1865), una metodologia molt popular que posava a l'abast dels mestres el que era Inspector electe de la província de Conca i director d'una escola pública de Saragossa. Es completava tot aquest bagatge educatiu amb el Catecisme Explicat del Pare Claret, del 1850, és a dir, Antoni Maria Claret, que fundà l'orde dels Missioners del Cor Immaculat de Maria «claretians» i que fou, posteriorment, arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor d'Isabel II (1807"1870). Hi havia en tota aquesta barreja, amb rudiments de llatí per als més avançats, una certa observació de les normes del Manual d'Educació publicat el 1870 i que fou editat pels mestres de l'orde de Sant Josep de Calasanz per a totes les escoles cristianes del país. Del contingut d'aquesta pedagogia teoricopràctica ja en parlarem en un altre moment. Mentrestant, diem que Rosa Ripoll visqué setanta"vuit anys, rebent noves dels seus exalumnes, com a testimoni de reconeixement a la seva tasca, amb una relativa freqüència. Morí a Sóller el 15 de maig de 1939.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.