Nomia Catarina Seguí i Morro, filla de Mateu i Catarina, família benestant, cristians vells. Era bella, el seu cos sensual i jovenívol gaudia de ben dibuixats contorns. Entrà en el despatx del batle de Palma, el cap baix, la cara vermellanca. Ombres de vergonya la feien entrar poc a poquet, cap a la taula d'aquell senyorot noble, amb perruca blanca i levita blava, que la mirava fit a fit. Catalina portava en els seus cabells rossos una coroneta de llorer i es cobria amb una vestimenta negra, de sedes fines. Un cop encetada la conversa, acompanyant la paraula amb el gest, la trista al·lota digué que era fadrina i que un tal Miquel Cortès, també solter, l'havia enamorada. Havien tingut alguns encontres furtius i de resultes d'aquelles íntimes abraçades n'havia restat amb un infant al ventre. A ca seva l'havien fet fora a garrotades i ella, feta una mar de llàgrimes, havia cercat refugi a casa d'una cosina seva. El seu alenar es va fer més intens mentre el batle la contemplava amb pujada indignació. Explicà que els seus parents ja ho sabien tot, que li feien la vida impossible i que per tots els mitjans evitarien aquell possible matrimoni mixt. Ella, sol·licità, així mateix, que els seus cosins, Francesc i Antoni, li donassin, a precs del batle, el consentiment per tal que pogués contreure matrimoni amb l'esmentat Cortès. El batle es gratà al cap, es posà nerviós i parlà de vicis i virtuts, d'honors i deshonors. Llavors, Catalina, acompanyada de l'escrivà i d'una amiga seva, Anna Flores, abandonà les cases de la Vila i d'acord amb la idea del batle, anà a casa de Josep Bonnín, mestre argenter, casat amb Francesca Fuster. El funcionari demanà al matrimoni si volien admetre en dipòsit a Catalina, mentre es preparava el casament. I els seus cosins, aleshores tutors, eren convençuts per les autoritats de donar el seu consentiment per a les noces. El matrimoni Bonnín-Fuster, dos trossos de pa, reberen Catarina de bon grat.

I mentre aquesta es contemplava el ventre carregat de promeses i esperava que al peu d'un altar, la seva mirada i la del seu amant, es topassin en amable correspondència, el seu cosí, Francesc Morro, armava plet i nomenava procurador l'agent de la Ciutat, un tal Josep Obrador. Aquest, aleshores, redactà una petició oficial amb aquests mots: «És just i racional per tal d'oposar-se al matrimoni que pretenen contreure Catarina Seguí amb Miquel Cortès, posar en evidència que aquest és molt conegut i reputat com individu del Carrer, de manera que seria menys agressiu al meu honor el que aquestes noces no es celebrassin que la pròpia vergonya de la meva cosina d'estar embarassada essent fadrina...».

Però en un plet hi ha dues parts i Catarina nomenà procurador en la seva defensa un tal Miquel Llompart. Tanmateix el plet fou llarg, les injustícies grosses i el matrimoni, al final, no se celebrà.