nubes dispersas
  • Màx: 30°
  • Mín: 25°
27°

El judaisme en temps de Crist (any 33)

No és estrany pensar que en temps de Jesucrist, tots els jueus o quasi tots, habitaven Palestina i que la Diàspora, posterior, els repartí pel mapa mundial d'aquella època. Per això és interessant anar a les Escriptures, concretament als Fets dels Apòstols (2'1"11) i llegir: «Durant la celebració de la diada de Pentecostès els deixebles es trobaven tots junts en un mateix lloc, quan de cop, se sentí venir del cel un so com si es giràs una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren damunt de cada un d'ells».

«Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l'Esperit els concedia parlar. Residien a Jerusalem jueus pietosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha davall el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua».

«Estranyats i fora de si deien: ¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, ¿com és que cadascú de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, en el país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l'Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües».

Interessant cartografia. Partia era el nom antic del Korasan, bressol d'un imperi que anava des de la mar Càspia als rius Indo i Eufrates, amb metròpoli com Seleusia o Ctesifó. Mèdia, antiga comarca d'Àsia, capital Ecbàtana, estava primerament dividida en petits principats i amb Ciaxares esdevingué també un imperi en el segle VII abans de Crist, conquerit, però, cap el 550 pels perses de Ciro. Elam, també conegut com Susiana, antic estat veí de Caldea, capital Susa, els quals reis conqueriren la Caldea però hagueren de sostenir llavors a Babilònia contra Asíria, que acabà per derrotar-los.

Capadòcia, a l'oest d'Armènia, amb ciutats tan importants com Matzaca, Nisa i Nacianzo. Hi ha també Pont, un regne del NE d'Àsia Menor, a la vora del Pont-Euxino, fundat en el segle IV abans de Crist per Ariobàrçanes, molt poderós en temps de Mitrídates, famós per les lluites contra els romans. Reduït el país a província romana el 62 abans de Crist, es dividí en «Pont-Galàctic», «Pont-Polemíac» i «Pont-Capadoci».

Un altre país aquí esmentat, «Frígia» és una antiga contrada del centre d'Àsia Menor, al sud de Bitínia, poblada pels bebrices, de raça pelàsgica. Les seves ciutats principals eren Iconi, Cicic, Lampsac, Abidos, Troia Gordio, Ancira i Pecinunte, que es va fer famosa pel seu cult a Cibeles. Conquerida per Creso, rei de Lídia, fou després dominada pels perses, macedonis, gàlates i, finalment, romans.

No havia estat menys important Pamfília, antiga comarca del sud d'Àsia Menor, travessada pel Taure, entre la Licia i la Cilícia, amb Aspendos i Perga com a ciutats principals. I Egipte, Creta, Aràbia, Roma, Mesopotàmia i finalment, Cirena (d'on era natural Simó Cirineu, l'home que ajudà Jesús a portar la creu), ciutat i colònia grega, a l'oest d'Egipte, capital de la Cirenaica.

Tots ells havien acudit a Jerusalem per celebrar el Shavuot o Festa de les Primícies, el 6 de Sivan, on es commemora l'entrega dels deu manaments a Moisès i es llegeix el llibre de Rut.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.