Alguns investigadors donen com a bona aquesta data de naixement de Martí Vázquez de Arce, el famós i també misteriós Donzell de Sigüenza, fill de Ferran d'Arce, Comanador de Montijo i de la seva muller Catalina de Sosa. Ja és sabut que donzell vol dir home o dona verge, fadrí o fadrina, però també jove noble encara no armat cavaller, que tal és el cas del personatge. Haig de dir que havent visitat el 1965 la catedral de Sigüenza en un dels meus viatges literaris per Castella, m'impressionà vivament el sepulcre d'aquell tal Martí Vázquez de Arce, una estàtua tombal ben curiosa, puix en lloc de la imatge jacent del difunt hi trobam un jove amb vestimenta de guerrer, la Creu de Sant Jaume sobre el pit, amb armadura, cota de malla, daga al cinturó, ben retallada cabellera i barret al cap, que mig ajagut llegeix un llibre. Mort en un dels combats de la Guerra de Granada, la seva vida fou com una novel·la d'aventures. Essent infant visqué al palau dels Arce, a la placeta de Sant Vicenç, en el centre de la ciutat, és a dir, al barri de la «Travesaña alta», i allà passà aquells anys com tots els al·lotets de bona casa del seu temps, és a dir, lectura i exercicis cavallerescos, amb un parèntesi per practicar l'esport de moda en aquell lloc i en aquell moment, és a dir, el joc de pilota en els murs de la catedral. El feren després page del bisbe i després estudià a Salamanca, on segons una llegenda tingué relació amorosa amb la filla d'Enric de Montalbán, doctor en lleis. De retorn a Sigüenza, sense deixar el seu interès per les lletres, entra a servir les armes del Duc de l'Infantat, el seu senyor natural. D'aquí a la seva entrada en la guerra la distància fou curta. Sembla que el trobam a nombrosos fets bèl·lics d'aquella campanya, a Illora, Alhama, Loja, Montefrío... Hi hagué victòries cristianes molt sonades com la conquesta de Záhara, el 1483, i la de Loja, el 1486. Curiosament, entre aquelles tropes, hi havia gent ben curiosa, com els Armadams i Espanyols de Mallorca que per tal d'esser perdonats de les seves dramàtiques disputes de família acudiren a la guerra de Granada i es posaren sota les banderes reials. També és interessant la presència de Lorel Seals i els seus arquers i ballesters anglesos. No hi mancà, per altra banda, un reduït cos d'infanteria suïssa. Cauen després en poder dels Reis Catòlics Baza, Guadix i Màlaga. El darrer acte del drama era el 2 de gener de 1492, quan eren entregades als vencedors les claus de la ciutat de Granada. Però el donzell ja no hi era. Tenia molts llibres per llegir en el món dels morts.