És publicada a Barcelona l'obra de Jorge de Montemayor Els Set Llibres de Diana, que dedica a Joan Castellà de Vilanova, senyor de les baronies de Bicord i Quesa. Per altra banda i a les primeres pàgines d'aquests textos, els poetes catalans Gaspar de Romaní i Jeroni Sampere dediquen sengles sonets lloant Montemayor i la seva obra. Aquest curiós personatge, portuguès, havia nascut a Montemor-o-Velho el 1520 i d'origen humil, havia guanyat fama a poc a poc com a cantor i poeta. Passà tota la seva infantesa a terres portugueses i després passà a la Cort de Carles I, on fou cantor de capella. El 1544 publicava a Anvers el primer cançoner amb el conjunt dels seus versos i llavors anà a Anglaterra amb el seguici de Felip II. De retorn a la Península, passà a viure a terres valencianes, acollit pel senyor de les baronies de Bicorb i Quesa que era Joan Castellà de Vilanova, ja esmentat. Traduí part dels Cants d'amor d'Ausiàs March i va tenir molts amics a la Cort.
Hagué d'anar a les guerres de Flandes i passà després a Itàlia, tot dedicant el llibre de Diana a la senyora Bàrbara Fiesca, de Milà, amb qui segurament va mantenir una relació sentimental. I fou a causa d'un desafiament per amors que morí el 1561 a la regió del Piamont. No és estrany que Fra Bartomeu Ponce el definís d'aquesta manera: «Amb amors va viure i amb amors es crià, en amors s'aficà i sempre amb amors contemplà la vida, els amors lloà i per amors escriví i encara d'amors morí». Però no tots els seus enemics tenien per motiu la revenja amorosa i així, la seva literatura, en part, fou també perseguida. La seva obra Exposició moral sobre el Psalm 86, publicada a Anvers el 1554, foren declarades sospitoses d'heretgia i, per tant, prohibides. Escriptor compromès, es va sentir també atret pel tema social de la seva època i va escriure una Epístola sobre els defectes, favoritismes i corrupcions de la vida cortesana i contempla la vida retirada, la vida del camp, com un alliberament. Tingué per amics alguns dels millors poetes d'aquell moment com Feliciano da Silva, Saa de Miranda i Gutierre de Cetina. El llibre de Diana és publicat en les corresponents edicions a València, Milà, Saragossa, Anvers, Barcelona i Valladolid, la qual cosa indica l'interès que els seus escrits despertaven en els lectors. Montemayor ha passat com un dels creadors de la novel·la de pastors i el personatge, que ha de viure els vicis i defectes, també virtuts i sorts, de la noblesa heretada, decideix d'anar a viure, desfressat de pastor, a conèixer una vida idíl·lica, en permament contacte amb la naturalesa, entre els camperols. Així, podrà comparar un estil d'existència i l'altre...
«Què és això, Fortuna? Estic ja a la fi de la meva vida? Ell és la causa de tot el meu mal i he vessat massa llàgrimes per la seva causa i encara en vessaré més per tal que em donis alguna esperança... Desperta Felis si és somni el que tens a sobre...»
Són paraules de l'hermosa Felismena. I és que de vegades Déu dóna faves al que no té barram!
