Carles Buigas Sans projecta la «nau lluminosa», una de les seves fonts de llum, que mai no arribarà a ser quelcom real. Aquest mag dels brolladors elèctrics, nascut a la Rambla dels Caputxins el 1898, de cara a la mar, seria lloat per milers de persones durant l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 que admiraren l'estètica i l'enginy dels seus jocs d'aigua i llum a fonts i safreigs. Ben aviat, aconseguí renom universal i les seves fonts es multiplicaren arreu del món, a Roma, Brussel·les, Caracas i altres capitals. Però la mar és per ell un referent visual, anímic i psicològic. Travessa l'Atlàntic, per primer cop, quan té set anys, camí de Montevideo i allò l'impacta i l'inspira. Anys després, com a resultat d'aquella obsessió, sorgeix la feliç idea de la «Nau lluminosa», que Alfons XIII reconeix com un projecte magnífic davant del Marquès de Sardanyola, un projecte que ornaria amb la màgia i l'art els ports del món. Per configurar encara més el seu projecte, Buigas escriu una novel·la titulada, precisament, La nau lluminosa, una novel·la que, ai, no hauria d'haver caigut en l'oblit. Quasi tothom ignora avui que l'enginyer català publicà aquesta i altres obres literàries, a més de nombrosos articles periodístics i tècnics. El projecte de la «Nau lluminosa» està dedicat a tres vaixells que ell havia conegut i admirat i que un dia, a causa de la Guerra Mundial no arribaren a port. Aquests navilis eren el transatlàntic Rex, el vapor Orazio i el vaixell-correu Villa de Sóller... «Sempre vaig estimar la mar i em vaig apassionar amb els viatges marítims». La mar estava plena d'anècdotes festives però també de dissorts, de naufragis. La Nau lluminosa espera encara a les drassanes de la fantasia. Mentre, Carles Buigas, en els anys 30, treballava en altres projectes a Florida, Califòrnia i a Califònia, Hollywood...
«Som un home de grans projectes però només n'he pogut realitzar un de manera completa i total». I és que amb la Nau lluminosa nombrosos dissenys quedaven amagats en els arxius. Llàstima. El país n'hauria pogut treure grans beneficis i prestigi. Però així anaven les coses. Buigas va conèixer en els seus viatges molts de ports i a tots ells hi imaginava el seu vaixell de foc, a Veracruz, Cartagena de Indias, Montevideo, La Guaira, Valparaíso... Però la Nau lluminosa era per a Barcelona i l'Estat espanyol semblava cec i sord al davant d'aquesta gran idea. Restà també en cartera un Teatre-Integral d'Aigua-Llum i això li provoca, igualment, decepcions i angoixes. Són massa entrebancs per a dur-ho a la realitat... Pel que fa a les seves novel·les i narracions, Buigas, engendrador de grans enveges, trobarà també el pas segellat. Els mandarins de la cultura diran que el geni ja en té prou amb les seves fonts. Que jugui amb l'aigua i la llum i no vulgui ocupar també un lloc en els prestatges de les llibreries. No volen homes orquestra. La genialitat està prohibida. Així doncs, imposem el silenci, ignorem la feina dels altres...
