Tal dia com avui era celebrat el Primer Centenari de la Legió Estrangera francesa amb una nova marxa, variant de la que s'havia fet servir fins aleshores en aquella tropa de voluntaris que la literatura i el cinema farien molt famosa. Els mots eren aquests: «Tiens, Voilà du boudin, voilà du boudin, Pour les legionnaires qui n'apprecient pas le vin, Por ceux des TOE, pour ceux des TOE, Il n'y a souvent rien a manger, Aussi aprés deux anys, ils viennent se retaper, Au premier Etranger...» que en altres paraules ve a dir que tenim botifarró per a qui no li agradi el vi. Però la història d'aquestes paraules es remunta a la guerra del 1870, quan el rei Leopold II de Bèlgica s'oposà als legionaris belgues que volien lluitar contra els prussians en el continent. Així, aquells homes varen haver de romandre a les casernes d'Alger mentre els seus camarades prenien part en les batalles contra els alemanys. Aleshores, els oficials, com a burla simbòlica, els regalaren un boudin, és a dir, un botifarró, en castellà morcilla, i els qualificà de tireurs au cul, malgrat que aquells pobres legionaris havien de complir aquella ordre a contracor...
La versió primitiva de l'himne o cançó de marxa reproduïa encara més al detall aquests sentiments: «Tiens, Voilà du boudin, voilà du boudin, pour les Alsaciens, les Suisses i les Lorrains, pour les Belges y en a plus, pour les belges plus, ce sont des tireurs a cul...». (Mira, vet ací botifarró, vet ací bon botifarró, per als alsacians, suïssos, lorenesos, i per als belgues encara més, que són tiradors al cul...».
Segueixen els mots de la cançó. «Diuen que són legionaris de la Legió immortal que a Tonquín i a Tuyen"Quand il·lustren la nostra bandera. Herois del Camerún, germans nostres, dormiu en pau dins les vostres tombes i en el decurs de les nostres campanyes llunyanes, enfrontats a la febre i al foc, oblidem amb les nostres penes, la mort que mai no ens oblida...».
Un himne que juga amb mots com dégourdis (espavilats) o cafard, malenconia. En aquella guerra, la francoprussiana de 1870 i 1871, els lorenesos i els alsacians, fugint de l'annexió alemanya, s'enllistaren com a legionaris sota la bandera de França. La cançó del boudin s'inspirà en la música d'una obra de Jean Rameau que porta per títol Les sauvages i el director musical de cinema la va fer servir a la pel·lícula de Dick Richards March o die (marxar o morir), que comptava amb Gene Hackman, Terense Hill, Max von Sydow, Ian Holm i Catherine Deneuve com a protagonistes d'un drama en els deserts nord-africans. Altres films i no poques novel·les han parlat també d'aquella causa feta llegenda. I enmig de la llegenda, ja per a sempre, la metàfora del boudin, el botifarró carregat d'espècies i que s'ha de menjar acompanyat d'un bon tassó de vi.
