Emma Orczy, baronessa d'Hongria, publica en anglès, a Londres, la seva novel·la The Scarlet Pipernal (La Pimpinel·la Vermella) que entrarà a formar part de les obres mundialment més famoses del gènere d'aventures. Nascuda a Tarnaörs el 1865 i essent encara molt jove hagué d'emigrar del seu país i va fer els primers estudis a Brussel·les i París. Pocs anys després, amb una gran afecció per la pintura, es translladà a Londres, on creà, a l'estil dels personatges de Dickens o Stevenson, el seu heroi. Atreta pel fet històric i singular de la Revolució Francesa, estudià el tema profundament, amb llargues lectures de l'obra de grans historiadors, com Carlyle, i recercà tota casta de documents d'aquella època. Fruit d'aquests esforços és aquest «Pimpinel·la» audaç i generós que fou acollit molt bé des del primer moment per part del públic.

La baronessa, després de pelegrinar per diverses parts del món, decidí que la seva llar definitiva era la capital britànica i allà es casà amb el pintor Montague Barstow. Així, la baronessa quedava per a sempre unida a la petita flor vermella que simbolitzava bravesa i grandesa d'esperit. El text de la primera novel·la obrí camins a episodis posteriors i així, La muller de Lord Tony és una segona aventura del personatge que entre altres consideracions ens permet de llegir: «Antoni Melun, el carreter, que estava a punt de casar-se, havia agafat dos coloms amb parany en els boscos del senyor de Kernogan. Ho va fer, no perquè tingués necessitat dels coloms, sinó per afirmar els seus drets d'home. Encara que pobre, els seus patiments no eren més grans que els de centenars de pagesos en moltes llegües al voltant; però pagava tants imposts i contribucions, de manera que quasi tota la collita de la seva petita part de terra passava a mans dels recaptadors, mentre que el duc de Kernogan no contribuïa amb un cèntim a les despeses de l'Estat; i el pobre pagès vivia miserablement amb una mica de blat i de civada, alhora que els coloms del duc estaven ben grassos de menjar-ne. No volia Antoni Melun menjar-se els coloms, sinó donar a entendre al duc que ni Déu ni la Natura havien disposat mai que les aus i la salvatgina dels boscos fossin de propietat exclusiva d'un home amb preferència a un altre...».

El cinema i la televisió han fet diferents versions d'aquestes obres amb el mateix èxit que la literatura. La Revolució Francesa, segons aquests textos, fou un procés inevitable a causa de l'abús incontrolable que l'aristocràcia dominant exercia tirànicament sobre el poble. La revenja popular, la revolució, caigué, com és natural, en crims i abusos de signe contrari. I és que al llarg de la història, poques vegades, trobarem en l'actuació de l'home, el seny i l'equilibri.