El general Franco dirigeix les seves tropes des del Coll del Moro, des d'on domina tota la Vall de Corbera, la fondalada de Bot, les muntanyes de la Fatarella i els serrals de Pandols i Cavalls.

És la batalla de l'Ebre...
«Setanta-sis bateries artilleres creuaven foc amb les quinze, republicanes, desplegades en forma d'arc entre el Puig de Gaeta i Corbera, tot enmig d'un ensordidor terratrèmol. A tot això s'hi afegia l'acció de trenta bombarders facciosos i allò semblava un infern, doncs el foc, seguidament, es va veure incrementat per les peces republicanes de l'Agrupació Artillera del Cinquè Cos de l'Exèrcit, que en nombre de quaranta-vuit estaven situades a la Serra, vora la carretera que va des del Pinell de Brai a Benissanet.

El canoneig d'aquestes peces apuntà sobre Gandesa i els seus voltants, on hi havia un fort desplegament de la Primera Divisió de Navarra i gran part de les forces artilleres franquistes».

Un dels oficials republicans que destaquen en aquestes operacions és Manuel Tagüeña Lacorte que als vint-i-quatre anys comanda quaranta mil homes en aquesta llarga batalla de l'Ebre.

Nascut a Madrid, de pares aragonesos l'any 1913, moriria a Mèxic el 1971. Havia format part, des del començament de la Guerra Civil, de les milícies socialistes i comunistes i arribà al grau de tinent coronel de milícies. Comandà la Tercera Divisió formada en el Front del Centre i després el XV Cos de l'Exèrcit, integrat per les divisions 3, 35 i 42. Participà amb aquestes tropes a la batalla de Terol, a la de l'Ebre i després a la de Catalunya. Era llicenciat en ciències físiques i matemàtiques i doctorat en Física i milità, des dels seus primers dies d'universitari, en la Federació Universitària Espanyola i les Joventuts Socialistes Unificades. Com a escriptor i entre d'altres escrits, ens ha deixat el llibre Testimonio de dos guerras (Mèxic, 1973). En acabar la Guerra Civil es traslladà a la Unió Soviètica per esser professor de l'Acadèmia Militar Frunze i després exercí de conseller militar dins l'exèrcit de Iugoslàvia. L'estalinisme l'allunyà, sortosament per a ell, dels soviètics i aconseguí de tenir residència a Brno (Txecoslovàquia) on es llicencià en medicina a més de treballar en investigacions biològiques. Després de fer feina a la Universitat alguns anys, li fou permès de viatjar a Mèxic amb la seva família, on exercí de consultor mèdic en una empresa de productes farmacèutics.