El senyor Agustín Negrete és terratinent. Els paratges de Canatlán, a les terres de l'Estat de Durango, li pertanyen en bona part. Són terres ingrates, difícils, resseques, que donen poca collita i una immensa quantitat de misèria i de suor. Agustín Negrete és home de pocs amics i els pagesos que treballen per a ell, que fan el conreu de les seves possessions, són esclaus o servents dins l'escala humana de les consideracions socials. Li agrada anar de putes però encara més el cos verge d'una criatura, d'un menor, sigui mascle o femella. Això ho té fàcil. Els fills dels treballadors, els infants dels qui no tenen sabates ni camisa resulten tendres, barats i discrets. I un dia decideix d'aprofitar-se de la virginitat de la nina dels Arango, un desgraciats menjamiques. El pare ja és mort i la mare, cruixida de treballar, dóna encara gràcies al cel per tenir al seu costat Doroteo, un fillet treballador, de setze anys, que fa de pare de família. La nina, sotmesa a vexacions i a tocaments per part d'Agustín Negrete, perseguida per les cambres de casa de l'hisendat, copejada i maltractada, aconsegueix de fugir i cametes em valguin arriba a ca seva per refugiar-se en els braços de sa mare. Fet una fúria, amb el fuet en la mà, Agustín Negrete exigeix a la camperola l'entrega immediata del que ella més estima. La nina plora i crida. Aleshores apareix en escena un quart personatge. És Doroteo Arango, el fill, que tot el dia ha posat calls a les mans i ha vinclat l'esquena sobre la terra del cacic per tal de treure'n algun fruit. Porta una pistola, un revòlver. Amenaça l'intrús. Aquest se'n riu. Són coses de xiquets, braveses d'infant... Amb una galtada o un cop de puny sobre el cap n'hi haurà prou per desarmar-lo... Agustín Negrete, amb algun tassó de tequila dins el cos que ara li balla dins el cervell, llançant cadires per terra, s'acosta al petit pistoler...
"Malparit! Et desxullaré de viu en viu i et donaré de menjar als meus cans...
Doroteo Arango retrocedeix un parell de passes. L'arma, feixuga dins la seva mà, apunta Agustín Negrete. Dispara sense dubtar-ho i dels cinc trets, tres fan blanc. El pederasta cau moribund enmig de la barraca i Doroteo l'observa fins que estira la cama. La seva germana Martina, més espantada que mai, xiscla i bramula. La vella dels Arango, en canvi, com en un ritu, s'acosta al cadàver i el fer amb una escopinada...
"Fill! Fuig! Et mataran!
Doroteo Arango ho sap molt bé, això. Ha matat el senyor, l'amo i tota la Policia del territori se li tirarà al damunt. Tanta sort que coneix molt bé els racons de Canatlán. Deixa sa mare i els seus quatre germans menors, més desemparats que mai, i corre cap a una nova existència de perills i d'aventures. Des d'aquest moment es canviarà el nom. Ja no serà Doroteo Arango sinó Pancho Villa.
