Ja és sabut que en aquells temps inquisitorials, pintors i poetes havien de caminar amb peus de plom. El foc i la presó eren norma comuna per a qualsevol gosadia eròtica. Així, el romanç de la gelosia, en castellà, de l'esmentat Cervantes, juga amb el doble sentit quan diu: «Es troba on el sol es pon, en el clivell de dues penyes, una entrada a l'abisme, vull dir que és una cova...».

Però els poemes anònims, autèntiques troballes després de les grans ones de puritanisme que han passat per sobre de la Península i el Continent, fan servir amb més llibertat els mots i les idees.

En aquestes dates podríem situar aquell idil·li verdós entre fra Anton i l'al·lota que acudeix al seu confesionari: «Ma mare, no parleu malament de Fra Antón, puix li guard gran devoció. No vull negar que ell em burla i que jo l'haig de castigar pel seu joc, dient"li mil vegades: Pare! Això és temptació! I quan estam junts, agenollats tots dos, em treu per punts algunes cosetes i em fa pessigolles en el cor. Jo tenc confiança en Sa Reverència, que té bona presència, de religiós, encara que sigui per a la meva salvació, molt perillós...Ai! És un frare polit, de bella figura, que fa molta planta al carrer, i més encara quan es treu el vestit i resta en camisa...Quan vol entrar sembla molt honest, mesurant el gest, i dissimula per tal que no em faci empegueir la seva Visitació... No parleu malament d'ell, mare, que li guard devoció...»

Com en aquesta història hi ha molts altres versos que es salvaren de la crema i així és de notar aquell que diu: «Si digués la meva boca el que sent l'ànima mia, senyora, tocar voldria, on la camisa vos toca... Si vos veiés jo, ma senyora, i sense camisa vos tocàs, altre bé no desitjàs aquesta ànima que us adora i aleshores ulls i boca tocasin la boca meva, altra cosa jo tocaria, on la camisa vos toca».

I no és menys interessant aquell diàleg: «"Que feis hermosa? "Em mir en el mirall.

"I per què tota nua?" Per a millor mirar"me.

"I què veis en vos?" Que en vull gaudir.

"I per què no en gaudiu?" No trob aparell.

"I què us manca?"Un que sàpiga l'amor vell.

"I doncs, què sabrà fer?"Sabrà forçar"me.

"I com us forçarà? " En abraçar"me, sense esperar llicència ni consell.

"I no vos resistireu?"Molt poca cosa.

"Com és ara?" Menys que aquí ho dic, que ell me sabrà vèncer si és sabut.

"I si veient-vos així us deixa?

"El tindré jo per enemic.

"Mesquí, beneit, fluix, covard i apocat».