MÉS demana a Galmés retornar al consens lingüístic i exigeix no retallar les partides destinades a la promoció del català

dBalears22/10/24 12:59

Els consellers de MÉS per Mallorca han demanat al president de la institució insular, Llorenç Galmés (PP), que retorni al «consens lingüístic» i no cedeixi davant les pressions dels seus socis d'extrema dreta. Així, i davant l'inici de negociacions entre PP i Vox en vista a l'aprovació dels pressuposts de 2025, els consellers ecosobiranistes han lamentat que «una vegada més», les partides destinades a política lingüística «estiguin condicionades pel continu xantatge per part del partit d'extrema dreta».

Així, i arran de les diferents informacions publicades i que apunten al fet que els consellers ultres podrien condicionar el seu vot al manteniment d'aquestes partides, el portaveu de MÉS a la institució insular ha instat el PP, i en especial Llorenç Galmés, a «no cedir davant les pressions i rectificar la deriva catalanòfoba del primer any de legislatura». «Galmés ha demostrat ser captiu dels seus socis de govern», ha assegurat Jaume Alzamora qui ha recordat la minva de les ajudes a entitats com l'Obra Cultural Balear, la introducció del castellà als Premis Mallorca i la supressió el domini .cat al web institucional del Consell.

Davant d'aquest panorama, Alzamora ha retret al PP la manca de diàleg amb l'oposició i ha demanat a Galmés «retornar al consens lingüístic». En aquest sentit, ha allargat la mà per a arribar acords i continuar amb la política lingüística dels darrers anys: «El PP no pot continuar plegant-se davant Vox; fins ara els vots de MÉS han salvat les ajudes destinades a la promoció i difusió del català. Ara, amb el pressupost, el PP té una oportunitat per rompre amb Vox i cercar consensos».

En aquest mateix sentit, el conseller Joan Llodrà ha afegit que la intenció de l’extrema dreta és «atiar el conflicte lingüístic i rompre els consensos polítics i socials que durant els darrers anys han permès normalitzar la promoció de l'ús i el reconeixement de la llengua com a patrimoni col·lectiu i de cohesió social». Per això, recorda Llodrà, «ara més que mai cal un esforç més gran per part del Consell per garantir els drets lingüístics».