Espanya continua allargant el procés de reconeixement del català com a llengua oficial a la UE

Xeremier i son Lladra, tot es lo mateix. I aquesta gent, o aquest paio, quánt fa feina de veritat.

@Lo Xeremier de Sa Riera. No he escrit ni m'havia referit enlloc a cap ignorància, ni havia pretès d'il·lustrar, solament volia complementar un poc la informació del vostre comentari. Excuseu-me si no m'he sabut explicar com cal. I a més a més, en general, estic d'acord amb vós. Amb tot, a nosaltres ara el què nos ocupa és que la nostra llengua esdevingui oficial a la Unió Europea, ja n'és l'hora.

També s'ha de dir que hi ha un poc d'embolic. Fins ara l'status que té dins de la Unió Europea la llengua catalana/valenciana és el "reconeixement" com a "llengua de comunicació", per a ciutadans i residents, amb l'administració europea. Cosa que vol dir que qualsevol ciutadà pot adreçar-se en català/valencià per escrit, a la Comissió de la UE, al Parlament Europeu, al Consell de la UE, al Defensor del Poble Europeu o al Comitè de les Regions d'Europa i que té el dret a rebre la resposta en la seua llengua. També es tradueixen de temps en temps al català/valencià qualcunes publicacions i documents oficials de la UE. El Govern espanyol registrà la petició formal d'incloure el català/valencià com a llengua OFICIAL, idò, de modificació del reglament 1/1958 de la Unió Europea, el dia 17 d'agost del 2023. El fet que una llengua sigui oficial de la UE vol dir moltíssimes coses positives per a una llengua i evidentment per a les persones que l'usen, idò, també ho seran per a la nostra, es poden consultar on-line. Una altra cosa diferent és la petició que va fer el Govern espanyol per carta a la Presidenta del Parlament Europeu en el sentit de que "permetin" de xerrar als Eurodiputats catalanoparlants en català/valencià durant les sessions plenàries (cosa que evidentment està inclosa quan una llengua és plenament OFICIAL a la UE). Sempre s'ha dit que moltes de les persones que treballen en el servei de traducció i interpretació per a l'estat espanyol, també saben català/valencià i que podrien traduir els diputats que durant les sessions plenàries s'expressessin en català/valencià. Això és al que es refereix, pens jo, aquesta notícia. És a dir hi ha dues "peticions" "espanyoles" paral·leles, però, la segona no és altra cosa que un pedaç més. Jo hi afegiria, quan Espanya no vol resoldre una qüestió, a banda de donar allargues, en fan diverses "peticions" paral·leles i alhora comissions, per a desorientar als ciutadans, avorrir-los i fer-los desistir de drets bàsics i fonamentals dels qual en gaudeixen els ciutadans de la Unió Europea que tenen estats que els hi van a favor i no pas en contra.

@Mascaró de S. Llodrà. Gràcies per il·lustrar la meva ignorància. Quant que l'anglès sigui cooficial a Malta i Irlanda això no li atorga cap prestigi dins la UE. Per molt que sigui una 'llengua franca' arreu del món, això no és motiu perquè sigui una llengua oficial amb el pes que ara té dins la UE, i diu ben poc en favor d'una UE que vol tenir entitat pròpia.

@ Lo Xeremier de Sa Riera Si vos informeu un poc sabreu que dels 27 estats que formen la UE, n'hi ha dos que tenen la llengua anglesa com a oficial, Irlanda i Malta. Amb tot l'anglès continua essent una llengua "petita" dins de les oficials de la Unió Europea, però, alhora llengua "franca" arreu del planeta, inclosa la Unió Europea. Curiosament, ambdós estats suara esmentats també varen aconseguir que la llengua gaèlica irlandesa (260.000 parlants) i el maltès (570.000 parlants), respectivament llengües oficials a Irlanda i a Malta, facin part de les 24 llengües oficials de la Unió. Els estats de la Unió Europea no tenen cap excusa creïble amb cara i ulls, cap ni una, per a impedir que la llengua catalana / valenciana esdevingui la 25a llengua oficial de la Unió, idò, res n'impedeix de modificar el Reglament 1/1958 del Consell de la Unió Europea, per a incloure-hi la nostra llengua. De fet les "excuses" ridícules i de mal pagador, que fan servir dels tres estats "reticents" son, el cost de l'oficialitat del català, com si el cost de les 24 llengües ja oficials fos de bades; i l'altra que el català / valencià és oficial amb el castellà o espanyol i precisament Irlanda i Malta tenen ambdues llengües oficials al seu estat, també oficials a la UE. Resta ben palès que tot endarreriment d'ençà que l'estat espanyol l'agost del 2023 en va demanar formalment la inclusió, és per motius "polítics" i a causa de la "feina" feta, en contra, pel PP-vox espanyol, i de la feina no feta, i amb 37 anys de retard, pel Govern espanyol, altrament no es pot comprendre que els estats "reticents" siguin Finlàndia, Suècia i Lituània (?!) Ànims !

@reverso Precisament perquè és important ens ho neguen

Ara comprenc per què van nomenar Mestola presidenta del parlament europeu. Ah, i un detall curiós: tot i ser absolutament minoritària a la UE (sols és oficial a Irlanda), l'anglès segueix essent la llengua més usada al parlament i a les institucions.

esperad sentados, cosas mas importantes tenemos