PSIB: «El PP d’Alaró mostra la seva cara més radical i es nega a demanar la dimissió de Gabriel Le Senne, de VOX»
L'Agrupació Socialista d’Alaró lamenta que el Partit Popular d’Alaró hagi votat en contra de la moció presentada a l’Ajuntament i «la tiri pel terra». A la moció es demanava la dimissió immediata del president del Parlament, Gabriel Le Senne (VOX) per l'acte de violència que va dur a terme el passat 18 de juny a la Cambra.
També a Illes Balears
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Vox continua donant creu
- Donald Trump declara la guerra comercial al món i imposa aranzels del 20% als productes europeus
- II Trobada de Dones dels Països Catalans: «Hem de fer la xarxa de dones més gran i més diversa, per a treballar pel País i per la gent que l’habita»
- L'esquerra força Le Senne a retirar del diari de sessions del Parlament la celebració de Vox de la victòria franquista
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ningún político arregla nada ,se ha vuelto un circo mediático,no tendría que votar nadie . Por una tecnificación de todo el gobierno y que se vayan todos a trabajar de verdad. Nos están tomando el pelo a todos.
Quin doi. I què esperàveu? O voltros vareu demanar mai la dimissió de Marlaska, cada vagada que Podemoss o els independentistes catalans i bascs l'han demanada. No faceu més comèdia i arreglau els problemes que té la gent quan governau. Vos aniria millor.
La cara més radical del PP no és, o era, segons qualcuns la seva escissió vox ? En general a la resta d'estats d'Europa durant anys els partits democràtics, inclosos els de dreta o centre dreta, han intentat fer cordó sanitari a l'extrema ultra dreta. Cosa que és comprèn si el 1945 la dreta democràtica i civilitzada va combatre contra el feixisme. Però, és clar, a l'estat espanyol el partit sucursalista espanyol PP, fundat el 1976 per set exministres de franco ha estat l'alternança bipartidista espanyola al Psoe. (El "prucés" de la dictadura a la democràcia, inacabat i anomenat transició, ha permès coses així i moltes d'altres). A l'estat espanyol en quaranta-set anys no han pogut crear un partit sucursalista (UCD, després CDS, era també ple de franquistes, però, barrejats amb altres que no ho havien estat o poquet, i el Partido Reformista, fracassaren) de dreta o centre dreta "normal", democràtic, alhora sempre s'havia sentit dir per qualcuns politòlegs que el PP feia de "contenidor" de grupuscles extraparlamentaris de l'ultra dreta... Fins que el 2013 o 2014 al PP hi hagué una escissió en forma de vox. No costa gaire de capir que ara el PP ha de fer pinya amb vox ( al capdavall una part d'ell (?!)) per a intentar sumar els votants, vots, escons... que tenia quan solament era PP. Per tot plegat no comprenc perquè una cosa senzilla a qualcuns els costa de capir : Ara la gent de vox són els que agiten i els del PP els hi donen suport i s'hi apunten tot seguit. Ben segur el PP-vox es tornaran a reunificar, més que res per "operativitat" no té gaire sentit tenir dos partits iguals, que tenen el mateix origen, que els seus militants, candidats i votants son intercanviables... És clar que el PPvox i vox van junts de la maneta, que més han de demostrar ?