El portaveu de Més per Menorca al Consell Insular, Josep Juaneda, ha enregistrat una proposta d'acord per a instar el Govern a declarar l'illa de Menorca com a zona de mercat residencial tensat amb l'objectiu que s'apliquin els efectes prevists en les lleis estatals sobre habitatge i arrendaments urbans. Per exemple, els grans tenidors haurien d'ajustar el preu dels seus arrendaments d'acord amb les característiques de l'immoble i del límit que marca la llei.
Juaneda considera que l'accés a l'habitatge és el principal problema al qual s'enfronten la majoria de joves i famílies de Menorca. El portaveu menorquinista reitera que una de les causes d'aquesta mancança és el lloguer turístic il·legal que expulsa els residents dels nuclis urbans. A més, Juaneda també considera que s'ha de fomentar que els propietaris d'immobles buits els posin al mercat per augmentar-ne l'oferta. Així i tot, Juaneda adverteix que «l'augment de l'oferta no necessàriament va acompanyat d'una baixada de preus, ja que sense posar límits al mercat no s'aconsegueix aturar l'increment constant que pateixen».
Per altra banda, Més per Menorca defensa l'habitatge com un dret i no com un negoci, per això, des de les files menorquinistes demanen posar límits a aquelles empreses i grans tenidors que «estan fent el negoci de la seva vida amb un dret bàsic de les persones».
Per tant, tot allò que es faci en relació amb l'única cosa de ca nostra que realment posseïm els menorquins, s'ha de pensar en profunditat, no només partint d'allò que notam i desitjam immediatament, sense considerar els efectes adversos que pugui tenir, com el procés, cada vegada més accelerat, de traspàs del territori menorquí de mans autòctones a mans de gent molt més rica.
Aquest procés es pot accelerar, evidentment, per possibilitats especulatives, i per açò és fonamental penalitzar aquesta pràctica, i en aquest sentit hem d'aplaudir tot allò que es faci en relació amb els grans tenidors. Quin benefici té el lloguer turístic d'habitatges per la societat si és un gran hoteler o un fons d'inversió (o qui sigui) qui ho fa? Per tant, Més per Menorca sempre ha estat molt conscient de quins beneficis pot aportar el lloguer turístic d'habitatges, i com es pot pervertir si no es té tot en compte.
La inflació és escandalosa, i pretendre eliminar aquest vector del preu dels habitatges en general suposa empènyer els menorquins a vendre la seva segona, i fins i tot la seva primera residència. I, per favor, evitem-nos de pensar que els menorquins no tenim dret a tenir una segona residència perquè n'hi ha que no en tenen ni una. Si seguim amb la premissa que hem de confluir en tot cap avall, acabarem tots llogant una caixa i cobrant just pa i aigua per sobreviure. Ens hem de rebel·lar contra aquesta tendència. Ja hauríem d'haver dit prou el primer dia que ens van dir que havíem de facilitar l'estada de temporers turístics perquè no hi havia prou menorquins disposats a cobrar una misèria per atendre més turistes.
I, vaja, facem el que calgui ja per aturar el lloguer il·legal, que sempre estam igual, fent pagar tothom per manca de diligència o voluntat.
A Menorca, sense un model econòmic hostil, al qual hem cedit clarament perquè ens hi van abocar quan no teníem cultura democràtica ni capacitat de mirar més enllà del curt termini, tots els menorquins hi podrien viure MOLT bé i no haver de sentir-nos malament per arribar a tenir, a força de fotre feina, un o dos habitatges en propietat, que, com dic, és l'únic poder real que podem tenir sobre ca nostra, i ho estam perdent ràpidament. I a ningú li agrada haver de llogar a turistes ca seva, que tothom s'estimaria més gaudir allò que té, però aquesta pràctica ha suposat la diferència entre quedar-se la casa o haver-la de regalar a un europeu d'un país amb un salari mínim de 2000 o més euros.
I és que aquí rau el nostre problema: els salaris. Balears ha captat l'atenció de molta gent, és realment un lloc paradisíac amb uns serveis molt europeus si ho comparam amb llocs amb salaris similars. Als llocs amb més coneixement, destinacions turístiques europees tan conegudes com el Tirol, el boom turístic no hi va implicar una massificació brutal com a ca nostra, sinó un increment de la capacitat adquisitiva i les possibilitats dels receptors. Al 2024, quan ja fa anys i anys que la balearització és un terme universal, paradigma del que no s'ha de fer, seguim aplaudint els polítics que prioritzen la creació de llocs de feina, en lloc d'exigir que s'augmenti la capacitat adquisitiva dels treballadors. Com dic, ja fa dècades que s'ha d'importar mà d'obra. Si encara no hi veim la incoherència, no podem anar bé mai del món.
El lloguer turístic per part de particulars amb un o dos habitatges és un salvavides que ens permet conservar el poc que ens queda, que limita la importació de mà d'obra barata, i, per tant, la possibilitat d'omplir la plantilla oferint salaris gens europeus (o com a mínim, obliga els grans hotelers a fer-los espai als hotels, de manera que tal vegada els interessi més pagar el que toca als que ja vivim aquí), i que dona poder, ni que sigui una mica, a la societat, en relació amb la indústria que (vulguem o no) ens afecta més de totes.