Prohens considera que botar-se la legalitat urbanística genera drets

Apesteguia va criticar contundentment la proposta d'amnistia, assenyalant que envia el missatge de «construeixi ara, que després el PP ho solucionarà» i va recalcar que això podria beneficiar al voltant de 25.000 construccions il·legals en zones rurals. També va advertir que si aquesta mesura segueix endavant, els ecosobiranistes presentarien un recurs d'inconstitucionalitat.

La polèmica es va escalfar quan Apesteguia va demanar a Prohens si rebutjava l'amnistia en tots els casos, a la qual ella va respondre criticant la llei d'amnistia del Congrés dels Diputats. No obstant això, el portaveu de MÉS va insistir en el fet que es referia específicament a l'amnistia en terreny rústic proposada pel Govern.

Apesteguia va subratllar que aquesta amnistia no només afectaria terrenys rústics comuns, sinó especialment aquells protegits, ja que el PP ha establert el 1991 com a data límit per a la legalització de construccions il·legals, coincidint amb l'aprovació de la llei d'Espais Naturals. A més, va qüestionar la urgència d'aquesta mesura i va demanar a Prohens com podia justificar la necessitat de burlar el procediment legislatiu estàndard per legalitzar construccions il·legals.

La presidenta del Govern, en resposta, va defensar la idea que violar la legalitat urbanística en zones rurals genera drets per aquells que van dur a terme aquestes construccions de manera il·legal.