muy nuboso
  • Màx: 26°
  • Mín: 19°
22°

EUIB mostra preocupació pel retrocés dels drets dels pacients: «La solució passa per dedicar-hi més recursos, no per retallar drets»

Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) lamenta el rumb autoritari de l’actual Govern, el qual ara, al 2023, «ha decidit rompre definitivament els consensos que des del 1986 havien mantès totes les formacions polítiques de les Illes Balears». «Només el Govern Bauzá va intentar rompre’l, trobant-s’hi una ciutadania illenca d’enfront, decidida a deixar-li fer ni una passa més contra els drets dels ciutadans en matèria d’educació, ara, novament el Partit Popular, juntament amb els seus socis d’extrema dreta, tornen de nou a la càrrega en matèria de Sanitat: aquest dilluns, el Govern ha aprovat el 'Pla de mesures urgents per a captar i fidelitzar professionals sanitaris', amb el suposat objectiu de garantir l'atenció sanitària i reduir les llistes d'espera», han explicat.

Dilluns passat, a la roda de premsa posterior al Consell de Govern extraordinari, la consellera de Salut, Manuela García, va explicar que el Pla de mesures urgents (aprovat mitjançant decret) per a «captar i fidelitzar professionals sanitaris» regularà jurídicament algunes zones per tal de considerar-les de difícil o molt difícil cobertura i, de passada, elimina el requisit de català per a accedir a ocupacions amb funcions sanitàries a l’IBSalut.

La consellera de Salut, Manuela García, també ha admès el dimarts passat, només un dia després de l’aprovació del decret, que el Govern no té dades sobre els professionals sanitaris que suposadament no arriben o abandonen les Balears pel requisit de català i que serà complicat avaluar «l'impacte d'eliminar el requisit lingüístic com a mesura de captació de professionals». Tot i no tenir cap dada ni estadística, Manuela García ha explicat que el requisit lingüístic és «excloent i dissuasori», alhora que reconeixia que és «impossible saber a través del Col·legi de Metges quants facultatius entren o surten pel requisit lingüístic».

Amb el pas del dies, més i més entitats, sindicats i organismes oficials s’hi han anat pronunciat en contra, com ara el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) el quals han traslladat a la consellera de Salut la seva preocupació per la «manca de professionals sanitaris a la sanitat pública balear», concidint «que les mesures que cal adoptar han d’abordar aspectes com el retributiu, la promoció per a la docència-formació continuada i la investigació… així com la conciliació de la vida familiar». Així mateix, el COMIB ha reiterat que el tema lingüístic «no és un problema en el col·lectiu mèdic així com tampoc en la relació metge-pacient», un fet que evidencia les la politització d’aquest decret, el qual esborra els drets dels pacients de ser atesos en la seva llengua en cas d’emprar la llengua pròpia de les Illes Balears, la llengua catalana.

També s’hi ha pronunciat l’STEI Intersindical, el qual demana al Govern que sigui «rigorós» i garanteixi els drets de tothom. «Amb la no exigència del català a la Sanitat, els drets dels catalanoparlants seran devaluats una vegada més… acontentar la ultradreta». Des del sindicat consideren «urgent que deixin de governar pensant en els titulars», i reclamen al Govern que promogui una imatge positiva de l’ús de la llengua catalana, «una de les millors maneres per a integrar-se en la societat de l’arxipèlag». També Joves de Mallorca per la Llengua i l’Obra Cultural Balears (OCB), totes dues entitats de referència en matèria lingüística a les Balears, s’hi ha pronunciat: «Cada vegada que el PP ha fet polítiques contra la llengua catalana, s’ha topat amb una societat mobilitzada, disposada a defensar-la». L’OCB ha recordat que la mesura presa pel Govern no s’adiu amb l’article 14.3 de l’Estatut d’Autonomia que reconeix el dret dels ciutadans a dirigir-se a l’administració en qualsevol de les llengües oficials.

Des d’EUIB reben aquest decret com «una retallada dels drets dels ciutadans, els quals, a partir d'ara, veuran minvada la possibilitat de triar la llengua amb la qual es volen relacionar amb els metges i la resta de personal sanitari». I és que EUIB ja va alertar el Govern durant la legislatura passada, enmig d’una polèmica similiar (la qual es va poder solventar amb diàleg i negociacions amb entitats i sindicats) del perill que suposaria fer una excepció amb el català a la Sanitat: «Seria un exemple de camí a seguir per a aquells que volen arraconar la llengua pròpia». «Idò, aquells que volen arraconar la llengua pròpia ja són aquí, i es troben governants Ajuntament, Consell i Govern, i no els hi tremola el polse a l’hora d’efectuar cap retallada de drets», assenyala EUIB.

«És evident que cal materialitzar noves places, en un moment de difícil captació de treballadors públics per a les Balears, sobretot per qüestions econòmiques i de massificació, unes qüestions que els mercats accentuen al no estar regulats i no tenir límits ni tan sols en els elements més bàsics: allotjament, manutenció i transport. És evident que tots els cossos de treballadors públic, no només els sanitaris, estan travessant una difícil etapa socioeconòmica a les Balears, necessitat tots ells de mesures que ho millorin o que declarin l’excepcionalitat d’aquesta situació per tal de rebre més fons econòmics», han volgut remarcat.

Finalment, EUIB considera necessari «tornar a recuperar el consens lingüístic assolit amb l’Estatut d’Autonomia i prendre les mesures que calguin perquè els ciutadans de les Illes Balears puguin expressar-se lliurement, i en tots els àmbits, en la llengua oficial que prefereixin». Tal com ja va dir el coordinador general de la formació, Juanjo Martínez, durant la legislatura passada, remarquen que «les solucions per als problemes de drets només passen per dedicar-hi recursos i inversió, i mai per retallar-los o fer-hi exempcions a mida».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per dic, fa 10 mesos
Destroyer: Tenir jo els meus drets com a català parlant igual que tu amb el castellà es discriminació?La vida no la salva ni el català ni el castellà.La vida la salva un bon professional que fa tot el possible per entendre al pacient i facilitar que el pacient l ´entengui a ell.
Valoració:2menosmas
Per @Destroyer, fa 10 mesos
Tu calla i cerca ajuda d'un bon professional, que te desfaci tota aquesta maranya d'odi que te ficaren al cervell.
Ara no veus que renyant i donant ordres per aqui, a una gent que sap més que tu, no fas altra cosa que no sigui el ridícul?
Valoració:2menosmas
Per Fracàs, fa 10 mesos
I per què no criticaren l'ampliació de la moratòria de la consellera Gomez del pacte de retrocés lingüístic? Aquesta ampliació de la moratòria d'aprendre el català aprovada pels progres, ha facilitat al PP la suprressió actual del requisit. Aquesta gent d'EU no es cansa de fracassar, primer varen ser del Partit Comunista, després d'IU, després de Podemos i ara s'han hagut d'encabir dins Sumar a força d'anar de fracàs en fracàs electoral.
Valoració:1menosmas
Per Pastisser, fa 10 mesos
Quina educació, destroncher?. La que mostres tu?. Caaaa....això no té anirà bé. Són fantasies d'un desequilibrat.
Valoració:2menosmas
Per Pst, fa 10 mesos
La solució passa, sobretot, per tenir habitatges dignes diponibles, a més d’una major qualitat de vida.
Valoració:8menosmas
Per Destroyer, fa 10 mesos
No hay que verlo como un retroceso sino como un avance. Mucha gente salvará su vida gracias a esta medida. Además la discriminación lingüística impuesta por los fanáticos catalanistas era una muestra de totalitarismo. Pantalla pasada. Vamos a por la educación allí es donde hay que modificarlo todo.
Valoració:-10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente