El Govern presentarà davant el Tribunal Constitucional (TC) un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles i disposicions de la Llei Estatal d'Habitatge, aprovada el mes de maig passat pel Govern espanyol, en considerar que envaeix competències autonòmiques.

Així ho ha comunicat la consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, en roda de premsa posterior al Consell de Govern, en la qual ha apuntat que les Balears seran la quarta comunitat autònoma a interposar recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei Estatal d'Habitatge, després de Madrid, Andalusia i País Basc.

En concret, el Govern ha iniciat els tràmits per a interposar recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge, per considerar que aquesta inclou diversos articles i disposicions que en alguns dels seus apartats envaeixen competències en matèria d'habitatge exclusives de la Comunitat.

Cal recordar que el Govern té competències exclusives en matèria d'ordenació del territori, incloent-hi el litoral, l'urbanisme i l'habitatge, de conformitat amb el que s'estableix en l'article 30, apartat 3, de l'Estatut d'Autonomia.

D'acord amb els serveis jurídics de la Comunitat, una vegada analitzat l'articulat de la Llei estatal d'Habitatge s'observa que determinats preceptes «desconeixen el repartiment competencial que realitza la Constitució espanyola, sobrepassant la competència estatal i s'envaeix l'àmbit propi de les comunitats autònomes».

Així, es considera que preceptes de la Llei «excedeixen els títols competencials invocats pel legislador estatal, i deixen nul o escàs marge perquè les comunitats, i en concret les Balears, puguin fer ús de les competències que els seus respectius estatuts d'autonomia els atorguen de manera exclusiva».

En concret, l'Advocacia de la Comunitat ha identificat nou articles i quatre disposicions de la norma estatal que, en alguns dels seus apartats, «vulneren l'Estatut d'Autonomia». Entre altres, incideixen en les regulacions de l'habitatge protegit, el parc públic d'habitatges, la declaració de zones de mercat residencial tensionat, les mesures de contenció de preus en la regulació dels contractes d'arrendament o les modificacions de la Llei d'enjudiciament civil.

Tal com preveu la Llei orgànica 2/1979, de 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional, els òrgans executius de les comunitats estan legitimats per a exercir el recurs d'inconstitucionalitat contra les lleis, disposicions o actes amb força de llei de l'Estat que puguin afectar el seu propi àmbit d'autonomia.

El Govern prepara una nova llei d'habitatge

Coincidint amb l'anunci de la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei Estatal d'Habitatge en el Tribunal Constitucional, la consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal ha avançat que el Govern «treballa en la redacció d'una nova Llei d'Habitatge» per a les Balears.

L'objectiu, segons ha explicat, «és regular les competències autonòmiques a través d'una Proposició de Llei». Perquè, ha afegit, «encara que no podem no aplicar la Llei Estatal d'Habitatge, nosaltres exercirem les nostres competències i per a això hem d'accelerar la nostra pròpia llei».

I, finalment, ha subratllat, «en cas que en regular competències autonòmiques, l'Estat considerés que s'està fent mal o que s'està anant en contra de la normativa estatal, perquè hi haurà una Comissió Bilateral, com és habitual, i ens asseurem i parlarem de les competències però nosaltres no limitarem, en absolut, l'exercici de la competència autonòmica en matèria d'habitatge».